En l’any marcat per la pandèmia del coronavirus, la primera potència del món ha viscut uns quants trasbalsos. Una campanya electoral més polaritzada que mai va desembocar en unes eleccions celebrades el 3 de novembre que han portat un nou estadant a la Casa Blanca, Joe Biden, que no va ser proclamat president electe fins al 15 de desembre. El derrotat, Donald Trump, va trigar a reconèixer-lo com a vencedor i mai abans s’havia fet tant seguiment del procés burocràtic per certificar els resultats de cada territori, abans d’enviar-los al Congrés, sobretot pel desafiament constant de Trump a qüestionar la validesa dels vots emesos i l’enrocament a no voler reconèixer la derrota. Altres líders mundials, com el rus Valdímir Putin,també van trigar a felicitar el guanyador.
El mandat de Trump s’ha caracteritzat per decisions controvertides i ocurrències com el suggeriment d’injectar desinfectant als malalts de covid. Al país amb més infectats per coronavirus, uns 18.000.000, i amb més de 315.ooo morts.
I al darrer tram de l’any i del seu mandat, Trump ha reconegut la sobirania del Marroc sobre el Sàhara Occidental, amb el seu gendre i assessor Jared Kushner com a protagonista en l’estratègia de normalitzar relacions entre Israel i països àrabs, Emirats Àrabs Units, Bahrain, Sudan i Marroc. També ha concedit indults en dues rondes a 65 persones, la major part del seu cercle familiar o de relacions.
La caiguda de la Borsa de Nova York del 12 de març d’un 10% va ser qualificada de la pitjor jornada borsària des del 1987.
L’onada de protestes antiracistes s’estén arreu del planeta
El 23 de febrer el tiroteig contra Ahmaud Arbery mentre feia ‘running’ a Brunswick, Geòrgia, va provocar les primeres protestes i disturbis de l’any per l’actitud violenta i racista de la policia. I es van repetir pels abusos contra la comunitat afroamericana en el cas de George Floyd, que va perdre la vida el 25 de maig a Minneapolis en mans d’un oficial de policia que es va agenollar sobre seu en unes imatges que van recórrer tot el món. I el juny l’onada de protestes es va estendre com una taca d’oli per Europa, Austràlia, Japó i Corea del Sud sota el lema «Black Lives Matter». Les protestes es van acarnissar amb estàtues de militars i esclavistes. A Virgínia, als EUA, els manifestants van fer caure la figura d'un general confederat i a Bristol, al Regne Unit, van llançar al riu la d'Edward Colston. A la capital londinenca, manifestants van atacar les estàtues de Winston Churchill i d’Abraham Lincoln. El moviment també va obrir un debat a casa nostra sobre la necessitat de retirar l’estàtua de Colom de Barcelona, com es va fer en ciutats com Buenos Aires, Caracas, Los Angeles i San Luis per l’exaltació de la figura del colonitzador.
