La gegantina maquinària olímpica es va posar en marxa per no cancel·lar els Jocs de Tòquio i el gran esdeveniment es va celebrar a l’estiu sense públic, amb els atletes presos en bombolles i passant multitud de tests per evitar que el coronavirus ho engegués tot a rodar. I enmig d’aquesta anomalia majúscula, un gimnasta manresà, Thierno Boubacar Diallo. El primer a la gran cita des que l’enyorat Andreu Vivó va competir a Sidney 2000.

Tòquio 2020 passarà a la història per la singularitat d’haver-se celebrat el 2021. La pandèmia va ajornar els Jocs un any, però el món de l’esport es va conjurar per no deixar un forat en blanc en la història de l’olimpisme, una taca negra que fins ara només han causat les dues guerres mundials. I així, el 23 de juliol, les delegacions participants van desfilar en un Estadi Olímpic pràcticament buit, amb més atletes a la gespa que espectadors (només les autoritats i la premsa) a la grada.

L’endemà, Diallo va entrar en acció en la prova classificatòria de la gimnàstica artística, i va acabar en la posició 56 després de fer un concurs irregular en el que va sentir els nervis del debut olímpic. El manresà va competir als sis aparells, va destacar en paral·leles i anelles, i l’equip estatal va assolir la dotzena posició.

Plata per a la ‘Roja’

El jove defensa de Martorell Eric Garcia sempre recordarà el pas pels Jocs de Tòquio perquè es va penjar la medalla de plata després de la derrota d’Espanya a la final contra el Brasil, per 1-2 a la pròrroga. La Roja de Pedri, Olmo i Oyarzábal va tenir el títol a tocar, però va caure a darrera hora amb un gol de l’exblaugrana Malcom.

Garcia va culminar així l’estiu del seu retorn al Barça i en el que, prèviament al viatge a terres japoneses, va disputar l’Eurocopa on la selecció de Luis Enrique va arribar a les semifinals. A l’octubre, el central va jugar la final de la Nations League contra França i va protagonitzar un discutit fora de joc no xiulat i va significar el gol decisiu de Mbappé (2-1).

La palista de La Seu d’Urgell Núria Vilarrubla va entrar a la final de canoa (C-1) de piragüisme en aigües braves i va obtenir unavuitena plaça que comportava un diploma olímpic. La seva cosina Mònica Doria, filla de la capital de l’Alt Urgell però nacionalitzada andorrana, va quedar 11a.

El barceloní Adri Arnaus, del Club Golf Moià, va finalitzar el 38, a 12 cops del campió olímpic, el nordamericà Xander Schauffele. Unes setmanes després, Arnaus va obtenir una gran segona plaça en l’Open d’Espanya que es va adjudicar Rafa Cabrera.

Bons resultats als Paralímpics

Núria Marquès, va tornar a ser una de les estrelles de l’equip estatal de natació als Jocs Paralímpics. L’esportista de Castellví de Rosanes va entrar en cinc finals i es va penjar dues medalles: plata en els 100 m esquena i bronze en els 200 m lliures. L’esparreguerí Jordi Morales va ser bronze per equips en tennis taula. I la sabadellenca Montse Alcoba, veïna de Castellbell i el Vilar, va finalitzar setena en la final de -79 kg del concurs d’halterofília i es va endur un diploma cap a casa.