A més de ser un pioner del cinema amb grans coneixements tècnics, Alberto Duran va ser, també, la persona que va portar el setè art a Manresa el 1896. Duran va presentar al Centro de la Unión Comercial e Industrial de la plaça Pedregar «dos nuevos inventos [...] el grafófono y el Kinematógrafo [...]», com s’explicava al Diario de Avisos de Manresa del 19 de desembre del 1896. Era la data exacta de la primera projecció de cinema a la ciutat.

Promotors de «Manresa i acció» en la presentació dels actes | ARXIU/ALEX GUERRERO

Un nom, Duran, i una data, vuit dies abans de la coneguda primera projecció pública, el 27 de desembre de 1896 al Teatre Conservatori, que va treure a la llum la manresana Olga Payan, conservadora de béns culturals i comissària de l’exposició Manresa i Acció! Vivint en pantalla gran després d’una recerca a l’arxiu de la ciutat i a publicacions especialitzades. La mostra, que es pot veure fins al 9 de gener al Casino, amb disseny museogràfic de Marc Martínez, i que fa un recorregut per la relació que ha unit la ciutat i el cinema fins avui, és la darrera activitat del projecte Manresa i Acció!, que durant el 2021 ha celebrat els 125 anys de l’arribada del setè art a Manresa i els 60 anys del rodatge a la ciutat de Plácido.

Marc Martínez i Olga Payan, a l’entrada de l’exposició | ARXIU/OSCAR BAYONA

L’Ajuntament de Manresa, sumant esforços amb entitats com CineClub, El Galliner, Multicinemes Bages Centre, el Clam... i persones vinculades al setè art, va aprofitar la coincidència de les dues commemoracions per elaborar un programa d’actes que es va allargar fins el passat dilluns 27 de desembre, amb una projecció de 14 curts de Segundo de Chomón amb música en directe creada per 7 pianistes bagencs.

Reivindicar l’aportació de Manresa a la cultura cinematogràfica del país i el potencial de la ciutat per acollir rodatges van ser dos dels objectius del projecte. El Galliner, que com a entitat administradora de les festes de la Llum ja havia impulsat el febrer un recorregut virtual pels teatres i cinemes que havien existit a Manresa, va organitzar amb el suport de les entitats la Setmana Plácido, el maig, que es va iniciar amb la descoberta d’una placa a Sant Domènec per recordar el rodatge del film de Berlanga i una performance protagonitzada per la icona de la pel·lícula: el motocarro del manresà Enric Martí. Però un dels plats forts, la projecció simultània de film, que s’havia de fer a 24 llocs de Manresa, es va haver de reduir a 8 per un desacord econòmic amb la distribuïdora de la pel·lícula. El mural gegant que reprodueix el cartell del film i que van pintar 300 participants al pati del Kursaal amb els escenògraf Castells i l’artista bagenc Txema Rico es pot veure penjat sobre els lavabos de Sant Domènec.

Durant aquests mesos, s’ha pogut veure el millor de la filmografia de Berlanga, el novembre al Bages Centre -i una promoció per fomentar l’accés dels joves a les projeccions en pantalla gran; una taula rodona sobre el cinema a la comarca promoguda pel Clam; una mostra sobre Plácido del Cercle Artístic; la recuperació de pel·lícules antigues i una exposició sobre el Cineclubisme a càrrec de CineClub Manresa (que va servir per incorporar de manera permanent a la Plana el Gaudí del públic rebut per 7 raons per fugir, d’Esteve Soler, Gerard Quinto i David Torras). O la web de l’Associació Memòria i Història de Manresa sobre el rodatge del film de Berlanga a la ciutat. Manresa i Acció! s’acaba, però la pel·lícula continua.

Esteve Soler dirigirà el Clam, que ara es farà a la tardor

El setembre, el festival Clam feia públic que el cineasta i dramaturg Esteve Soler, col·laborador d’aquest diari, seria el nou director del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya. Un certamen que es trasllada a la tardor, del 23 de setembre al 2 d’octubre, per guanyar «atenció, estrenes i convidats» i que incorporarà Sant Fruitós com a seu fixa. La idea a llarg termini és fer del Clam un festival que segueixi les línies del South by Southwest (SXSW) d’Austin.

Una estrella de Hollywood roda als carrers de Manresa

L’actor Liam Nesson, amb el director Neil Jordan van rodar a la capital del Bages, a l’interior del bar Miami, escenes de la producció internacional Marlowe. Era el 25 de novembre i l’estrella de Hollywood va provocar una enorme expectació al centre de la ciutat. Una filmació gràcies a la Manresa Film Office, encarregada dels rodatges a la ciutat que, amb el Bages Centre, també va portar a la capital del Bages l’estrena de Las leyes de la frontera, de Daniel Monzón, el 9 d’octubre.