Tal dia com avui de fa 20 anys, es va concedir permís als alemanys orientals per a travessar lliurement la línia de delimitació amb el Berlín Occidental. Aquesta mateixa nit, centenars de milers de persones derrocaven els fonaments dels 160 quilòmetres del mur de separació entre ambdues àrees, un esdeveniment conegut des d'aquest moment com la Caiguda del Mur de Berlín, i que es commemora amb la presència dels principals capdavanters mundials davant la Porta de Brandenburg.
Aquest esdeveniment va simbolitzar la caiguda del Teló d'Acer, la frontera física i ideològica que va dominar la vida a Europa després del final de la Segona Guerra Mundial, i l'antecedent immediat de la fi de la Guerra Freda en 1991 amb el col•lapse de la Unió Soviètica. Va ser també l'inici de la reunificació alemanya i de l'eventual reintegració europea que aquest any culmina una fase crucial amb la ratificació del Tractat de Lisboa, i un moment clau del procés iniciat en 1989 amb la Revolució polonesa i l'obertura de fronteres entre Hongria i Àustria.
Tot va ser producte d'una equivocació. El portaveu del politburó d'Alemanya Oriental, Günter Schabowski, va anunciar el dia 9 la concessió del permís sense saber que la cúpula del partit havia decidit que l'ordre entrés en vigor dotze dies després, per a coordinar la desinstal•lació del mur, que va acabar sent realitzada milers de persones armades amb malls, palanques i, en general, qualsevol objecte contundent que tinguessin a mà.
Per als alemanys, suposava una clara oportunitat de reconciliació i acostament, eliminant una línia de separació la mera existència de la qual es va cobrar la vida d'entre 100 i 200 persones que van intentar saltar el mur a la recerca d'una vida millor en el Berlín Occidental.
Vint anys després, no obstant això, aquesta reconciliació no és tan contundent com s'esperava, primer per les diferències culturals entre alemanys occidentals i orientals, després per la incapacitat del Govern alemany per a condemnar els crims històrics de la policia secreta d'Alemanya de l'Est, la Stasi. A nivell econòmic, el creixement de l'antiga Alemanya Oriental és més lent de l'esperat.
Testimonis directes
A la cerimònia de commemoració acudiran la canceller alemanya, Angela Merkel, el primer ministre britànic, Gordon Brown, el president rus Dimitri Medvedev i la secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton. La Unió Europea estarà representada a través del president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso.
Tots ells, acompanyats per testimonis directes dels esdeveniments com el llavors president de la Unió Soviètica, Mijail Gorbachov, o l'expresident polonès Lech Walesa, assistiran al concert que dirigirà el pianista israelià Daniel Baremboim que commemorarà un altre 9 de novembre de record més desagradable: l'assassinat de centenars de jueus i la vandalització de les seves propietats a les mans dels Nazis en la coneguda com a Nit dels Cristalls Trencats, en 1938.
La celebració culminarà amb la caiguda de més de mil fitxes de dòmino gegants des de la plaça de Potsdam, a un quilòmetre de la porta de Brandenburgo, fins al Reichstag, en el nord de Berlín, després que el cantant Jon Bon Jovi interpreti la cançó 'We Weren't Born To Follow (No Vam néixer per a Servir)' escrita especialment per a aquest aniversari.
Queixes
Molts alemanys occidentals es queixen regularment de l'enorme cost que segueixen pagant per la reunificació i solen considerar als seus veïns com uns "desagraïts" que mai han acceptat la caiguda del comunisme. Els orientals critiquen el "aire de superioritat" dels occidentals, i molts troben a faltar el generós sistema de Seguretat Social que tenien en la llavors República Democràtica Alemanya.
"Ens sentim com una nació colonitzada, ara molt més que llavors", va declarar a Radio Free Europe l'antic director del teatre Volksbuehne, Fritz Roedel. Tal com es temia, molts dels seus companys van ser reemplaçats per alemanys occidentals, desitjosos d'entrar en el mercat laboral de l'Alemanya de l'Est.
L'últim primer ministre de la República Democràtica Alemanya, Lothar de Maizière, comprèn parcialment aquest sentiment. "Cal entendre que una nació sencera es va trobar amb un nou sistema polític, econòmic, legal i educatiu, una qüestió molt espinosa", va declarar a 'Russia Today', qui va qualificar la Caiguda del Mur com "la fi del segle XX".
No cal oblidar tampoc que moltíssims alemanys orientals segueixen exigint a la canceller Merkel que persegueixi els crims comesos per la temuda policia secreta de l'Alemanya Oriental, la Stasi. Segons un grup de suport a les víctimes de la Stasi, el Fòrum per a l'Educació i la Rehabilitació, la primera dècada van ser condemnats menys d'un centenar de presumptes membres de la Stasi, d'entre 79.108 casos investigats.
El cas més flagrant és el del llavors ministre per a la Seguretat de l'Estat i director de la policia secreta, Erich Mielke, que només va ser condemnat a dos anys de presó pels assassinats de dos policies en 1931, però no per la seva labor al capdavant de la Stasi. "El fet que hagués de lluitar perquè es fes justícia em va deixar molt desil•lusionat", va declarar al diari alemany 'The Local' el dissident polític Wolfgang Welsch, supervivent de fins a tres intents d'assassinat per una de les unitats més temudes de la policia secreta, el grup "Escorpí".
Les víctimes lamenten a més que la compensació econòmica que reben del Govern federal ha arribat tard i és escassa. Aquesta retribució va començar a ser repartida en 2007 i la quantitat mitja que reben tot just depassa els 250 euros al mes, però només tenen dret a rebre-la si han estat empresonats més de sis mesos i guanyen menys de 12.500 euros a l'any.
Problemes econòmics
A dia d'avui, les províncies pertanyents a l'antiga RDA segueixen travessant enormes problemes econòmics. "Crec que la majoria dels alemanys de l'Est va apostar per la reunificació, però hi ha molts també que no han estat capaços d'assimilar la vasta transformació econòmica que suposava", va opinar De Maizière.
L'eufòria inicial després dels primers mesos de la caiguda del Mur va ser ràpidament reemplaçada per un descens en picat de la producció industrial, que va caure en dues terceres parts en l'antiga Alemanya Oriental un any després de la unificació. Només ara s'ha aconseguit arribar als nivells de producció de 1989, però la taxa d'atur segueix sent d'un altíssim 12 per cent, segons xifres recollides pel 'Financial Times'.
Per als analistes consultats pel diari, la dificultat de l'antiga Alemanya Oriental per a posar-se a l'altura d'Occident no és un reflex del seu passat comunista. Es tracta, simplement, que la seva població no és tan densa. "Com més cooperin l'Est i l'Oest, més productivitat i més ingressos", estima el president de l'Institut Alemany per a Estudis Econòmics, Klaus Zimmermann.
Amb tot, molts demanen recordar, en aquest 20 aniversari, l'extraordinari èxit del procés de reunificació. Més d'un milió de persones es van manifestar el 4 de novembre de 1989 a Berlín, en la que va ser l'empenta final del Tractat de Reunificació aprovat entre 1990 i 1994.
"Veig un sentiment d'orgull nacional desconegut abans de la caiguda del mur; d'una nació que fins a aquest moment era considerada com una molèstia", va sentenciar l'antic diplomàtic d'Alemanya Occidental, Reiner Mockelmann, al diari 'The Herald'.
