Condemnen a 18 anys de presó els pares d'Asunta per matar la nena

Els pares d'Asunta, Rosario Porto i Alfonso Basterra, han estat condemnats a 18 anys de presó cada un d'ells per l'assassinat de la menor, tenint en compte, a més, l'agreujant de parentiu, segons va informar el Tribunal Superior de Justícia de Galícia.

De conformitat amb el veredicte del jurat, la sentència de la secció sisena de l'Audiència Provincial de la Corunya, amb seu a Santiago, considera provat que els dos acusats van asfixiar la filla perquè tots dos eren a la casa de Montouto quan es va produir la mort de la menor.

Així doncs, la resolució -que previsiblement serà recorreguda per les defenses- sosté que Rosario Porto era a Montouto perquè així ho va confirmar ella i es recull en les imatges, igual que Alfonso Basterra, ja que "les proves aportades demostren que era al carrer amb la menor" i que "va mentir" sobre el que va fer la tarda dels fets.

El magistrat considera que "la coartada al·legada per l'acusat és falsa", i el jurat entén que Alfonso Basterra "també va pujar a Montouto" perquè no només no hi ha cap contraindici que demostri que l'acusat va ser al seu pis, sinó també perquè "les imatges de les càmeres de gravació no permeten veure si anava algun ocupant al seient del darrere" del vehicle en el qual Rosario Porto porta Asunta a la casa.

La sentència considera provat que els acusats, de comú acord, van subministrar repetidament a la nena, des d'almenys tres mesos abans de la mort, un medicament que contenia Lorazepam. Segons la resolució, el pare va retirar en almenys tres ocasions una quantitat mínima de 125 comprimits del fàrmac a la mateixa farmàcia, entre juliol i setembre del 2013. Els membres del jurat consideren provat que els acusats van decidir posar fi a la vida de la nena i per a això li van subministrar en el menjar una quantitat de medicament que contenia Lorazepam per, quan fes efecte, asfixiar-la.

Sobre aquest aspecte, segons el magistrat "les proves científiques desmenteixen la versió de les defenses", que asseguren que els acusats no van administrar el fàrmac a la nena. La sentència argumenta que si Asunta hagués consumit el fàrmac després d'estar amb els seus pares, l'hora de la mort caldria situar-la a partir de les 22.15 hores. Però, "a aquesta hora, l'estómac havia d'haver estat completament buit i les proves pericials demostren que això no és així".

Segons la sentència, les dades científiques també desmunten la possibilitat que el fàrmac el subministrés Porto "en l'escàs marge de temps que va passar per casa abans d'anar a recollir el cotxe per anar a Montouto".

Indica la sentència que en un moment entre les 18.3 i les 20.00 hores del 21 de setembre del 2013, a la casa de Montouto, els pares van asfixiar la nena per mitjà de la compressió que li van aplicar sobre la boca i el nas i, en un moment proper a la mort de la menor, la van lligar pels braços i els turmells amb cordes de plàstic taronges.

La menor no va poder defensar-se de manera efectiva perquè estava sota els efectes del medicament que amb aquesta fi se li havia subministrat, el que provoca, diu la sentència, que s'entengui que va existir traïdoria i es tipifiquin els fets com a assassinat.

Dels episodis de sedació relatats pels professors de la víctima, recorda el magistrat president del jurat, Jorge Cid Carballo, que l'única resposta que han donat els acusats és que ni tan sols recorden l'incident, "cosa que resulta certament poc creïble i poc coherent amb la versió que s'ha tractat d'oferir d'uns pares responsables i preocupats pel benestar de la seva filla". Subratlla la sentència que, "al contrari", els fets posen de manifest que els acusats, de comú acord, van subministrar a la seva filla el Lorazepam i que tots dos eren conscients dels efectes que li produïa a la menor. Destaca també que "el fet que des de tres mesos abans que morís i fins al mateix dia de la seva mort la menor hagués estat consumint de forma repetitiva i continuada Lorazepam, arribant a un elevat nivell de toxicitat el dia de la seva mort, descarta la hipòtesi plantejada per les defenses sobre que el fet delictiu va ser comès per un tercer".