Entitats i batlles de la Catalunya del Nord fan un front comú pel nom País Català

Entitats catalanistes de la Catalunya del Nord, alcaldes de 147 municipis del Llenguadoc-Rosselló i alts càrrecs del Consell Departamental dels Pirineus Orientals han sumat forces per exigir a l'estat francès que inclogui País Català al nom de la regió que engloba Montpeller i Tolosa. En un front comú inèdit, han ideat una campanya per elevar la reivindicació a les màximes institucions franceses. El primer ministre, Manuel Valls, els va rebre en audiència i han demanat una reunió amb el president, François Hollande. A més, presentaran un recurs legal al Consell d'Estat, que s'ha de pronunciar sobre la qüestió abans de l'1 d'octubre. Un dels promotors del text, Joan Becat, fa una crida als catalans a participar a la manifestació unitària convocada el 10 de setembre a Perpinyà per reclamar que la futura nomenclatura representi la catalanitat d'una part del territori. Al maig va encetar-se un llarg procés de tria del nom per a la macroregió que unifica administrativament el Llenguadoc-Rosselló i el Migdia-Pirineus. Amb el 44,9 % de suports, l'opció Occitània va imposar-se a la consulta ciutadana, en la qual van poder participar els majors de 15 anys residents al territori. El Consell Regional va ratificar la preferència i va afegir-hi el subtítol Pirineus-Mediterrània. L'última paraula la té ara l'estat francès, que abans de l'1 d'octubre ha de fer pública la decisió final. Pot avalar la nomenclatura preescollida o bé optar per una de nova.

La Catalunya del Nord confia que la mobilització sense precedents que han endegat al territori tingui els seus fruits, i País Català acabi afegint-se a la designació oficial. "No anem contra Occitània, estem a favor de País Català", resumeix l'acadèmic i activista Joan Becat, que va ser membre del consell de savis que va proposar les opcions portades a votació popular. "A l'estat francès, els departaments i les regions sempre han tingut noms neutres, geogràfics o d'antigues províncies. Ara s'ha optat per un nom identitari, que fa referència a una llengua i una cultura d'una part del territori. Però a la regió hi ha dues llengües i cultures", exposa. Becat va voler desvincular el nom País Català de qüestions polítiques.