El permís de paternitat s'amplia a 5 setmanes des d'aquest dijous

Els pares espanyols que tinguin un fill a partir d'aquest dijous 5 de juliol podran gaudir d'una setmana més de permís de paternitat, cinc en total, un increment contemplat en els pressupostos generals de l'Estat (PGE), que s'han publicat aquest dimecres a al BOE i entraran en vigor aquest dijous, segons han informat a Europa Press fonts governamentals.

Podran beneficiar-se d'aquesta setmana addicional aquells progenitors els fills neixin des d'aquest dijous a endavant però no els que hagin estat pares abans d'aquesta data, tot i que el part hagi tingut lloc en l'any 2018, segons han precisat a Europa Press fonts del Ministeri de Treball , Migracions i Seguretat Social.

La decisió d'ampliar una setmana aquest any la durada del permís dels pares per a la cura dels seus fills és conseqüència de l'acord d'investidura de MarianoRajoy al qual van arribar PP i Ciutadans. S'hi demanava un augment inicial, per 2017, perquè els pares tinguessin una baixa de quatre setmanes pel naixement d'un fill. Aquest període havia de ser ampliat a raó d'una setmana per any, de manera que ara aquest permís arriba a les cinc setmanes.

A més, gràcies a una esmena pactada per Units Podem i PP, els PGE incorporen altra novetat respecte a aquests permisos: la possibilitat que els funcionaris públics que tinguin un fill puguin agafar-se les cinc setmanes de permís sense l'obligació de fer-ho de forma simultània a la mare. D'aquesta manera, podran gaudir de la seva baixa després de les 16 setmanes de la mare, ampliant el període total de tots dos progenitors a 21 setmanes.

L'ampliació del permís de quatre a cinc setmanes així com l'increment del nombre de beneficiaris, ha motivat en els Pressupostos d'aquest any un augment d'un 4,5 per cent fins als 2.559 milions d'euros en el conjunt de prestacions que apareixen vinculades a la cessació temporal en el treball per naixement de fill, maternitat, paternitat, risc durant l'embaràs i risc durant la lactància.

Aquest increment coincideix amb la tramitació al Congrés dels Diputats d'una proposició de llei de Units Podem perquè els permisos de maternitat i paternitat siguin iguals i intransferibles. La Cambra baixa va donar llum verda a la iniciativa el passat 26 de juny, per unanimitat.

La proposta de la Plataforma pels Permisos Iguals i intransferibles de Naixement i Adopció (PPiiNA), que ha estat la impulsora d'aquesta llei, és de 16 setmanes per a cada progenitor: a partir del naixement i les altres 14 dins el primer any, podent prendre aquestes de manera no simultània per així estendre el període de cura de nadó.

"Volem que homes i dones es quedin el mateix temps sols a càrrec del nadó durant el primer any. Aquesta és la gran barrera que encara no hem saltat, que els homes es puguin quedar sols a càrrec del nadó, perquè això és el que els inicia realment en la cura i el que els fa deixar de ser espectadors i ajudants i convertir-se en coresponsables i cuidadors ", va indicar la coportaveu de la PPiiNA, María Pazos, en una roda de premsa el passat mes de maig.

Segons les dades de l'PPiiNA, en l'actualitat, a Espanya, només en un 1,5 per cent dels casos la mare transfereix al pare alguna de les seves setmanes de permís. Si bé, en el 98 per cent dels casos, els pares gaudeixen del permís que els correspon al complet.

D'altra banda, els 200 milions d'euros compromesos per a la posada en marxa del Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere estaran també actius des de dijous.

Amb l'entrada en vigor dels comptes de l'Executiu, els 200 milions podran començar a executar-se, entre altres coses, per implantar les 213 mesures que es contemplen en aquest acord rubricat pel Parlament i aprovat el passat mes de desembre.

El projecte de llei inicial --presentat per l'anterior Govern de Mariano Rajoy abans que prosperés la moció de censura que va portar a Pedro Sánchez a La Moncloa-- incorporava una partida de 80 milions d'euros que corresponien a l'Administració central. El Govern va subratllar llavors que altres 100 milions eren a càrrec de les comunitats autònomes i 20 milions als ajuntaments, alhora que ha incidit que el projecte incrementava el finançament autonòmic i local en 4.200 milions.

Després de les reiterades queixes i peticions de l'oposició, el Congrés finalment va arribar a un acord per incloure la dotació de 200 milions d'euros per lluitar contra la violència de gènere, insistint que era el que preveu el pacte d'Estat que parlava d'una partida " finalista "per combatre la violència masclista. El document inclou el compromís de 1.000 milions d'euros per als propers cinc anys, és a dir, 200 milions anuals a repartir entre Administració central (80 milions), comunitats autònomes (100 milions) i ajuntaments (20 milions).

El Pacte contra la violència masclista va ser aprovat amb el vot a favor de totes les forces polítiques, a excepció de Units Podem que es va abstenir. Els morats van al·legar que no podien donar suport a un document que, al seu parer, no tenia totes les mesures necessàries per lluitar contra aquesta xacra, ni tampoc els diners necessaris per posar-les en marxa.