Instituts bagencs afronten sense por la irrupció de la intel·ligència artificial

Educadors i alumnes conviuen amb una nova intel·ligència. Una que se suma a la humana, però que encara és lluny d’atrapar-la. Durant els darrers anys s’ha vist com la intel·ligència artificial (IA) entrava amb força en molts aspectes de la vida quotidiana. Les aules dels instituts del Bages no han quedat excloses d’aquestes noves aplicacions i la percepció general és que els alumnes han trobat en elles una via per poder fer la feina més ràpida i un sistema per facilitar les tasques encomanades a l’escola.

La percepció dels docents consultats per Regió7 és que la intel·ligència artificial no està fent els deures a tots els alumnes, ni molt menys substitueix les hores d’estudi. D’altra banda, sí han constatat un augment de l’ús que fa l’alumnat d’aplicacions d’intel·ligència artificial com és el ChatGPT.

Josep Escoda professor de cicles d’informàtica a l’institut Lacetània, distingeix l’ús de l’aplicació en funció dels nivells educatius.

Explica que en el cas de l’ESO, veu que a primer i segon curs gairebé no se’n nota l’ús, perquè segurament, diu, és una eina molt avançada per als estudiants, que els dona respostes que estan per sobre del seu nivell educatiu. «A tercer i quart d’ESO, la cosa ja es comença a desmarxar una mica, la utilitzen, però de nou, les respostes que els dona són superiors al seu coneixement i veiem molt ràpid si l’estan utilitzant. En canvi, a Batxillerat i sobretot a Formació Professional, l’ús és massiu i a vegades bastant complicat de detectar».

David Pujol, professor de cicles formatius a l’institut Guillem Catà i un dels gestors del Moodle i Ieduca del centre, explica que comprova com els alumnes utilitzen el ChatGPT sobretot a l’hora de fer treballs: «a vegades no es molesten a esborrar la frase final que diu: això està fet per intel·ligència artificial, llavors ho detectem molt ràpid», comenta. Destaca que sobretot en van començar a observar l’ús en el moment en què van veure que als treballs que lliuraven els alumnes no hi havia faltes d’ortografia, i utilitzaven un vocabulari poc usual i molt complex per aquestes edats.

Un substitut de la Viquipèdia

Els darrers anys els instituts ja havien observat canvis degut al copiar i enganxar de la Viquipèdia o altres portals web. Escoda, del Lacetània, assenyala que els mateixos alumnes que abans copiaven d’un company o d’una enciclopèdia, ara ho fan del ChatGPT.

El problema, tal i com explica Miquel Àngel Fuentes, professor d’anglès i formador d’XTEC i intel·ligència artificial a l’institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada, és que «d’aquesta manera, els alumnes no passen la informació que obtenen amb aquestes eines per un filtre cognitiu». És a dir, no entenen allò que estan responent i no raonen les informacions i els continguts que el docent havia previst que aprenguessin a través d’aquella tasca.

Així com hi ha alumnes que fan un ús evident del ChatGPT, també hi ha aquells que, tal i com explica el mateix docent, «saben copiar bé». Amb això es refereix a l’alumnat que donada una resposta, l’edita i l’adapta de manera que aquesta s’adequa a la tasca demanada i a les seves capacitats.

El motiu principal pel qual els alumnes utilitzen el ChatGPT, segons Gerard Gràcia, cap d’estudis de Batxillerat a l’escola La Salle Manresa, és per estalviar-se temps i feina. Tot i això, defensa que l’ús d’aplicacions d’intel·ligència artificial no suposa que els alumnes de l’escola hagin deixat de treballar: «No diria que perquè hi hagi el ChatGPT la gent no ens treballa, això no passa. Però sí que és veritat que en un moment on els alumnes puguin estar sobrepassats de feina, si hi ha alguna cosa que aquestes aplicacions els hi pot treure de sobre, ho aprofiten».

Canvis en el rendiment

Respecte la qualitat dels treballs i de les feines entregades, Fuentes assegura que l’impacte no és quantificable en aquest aspecte: «Portem més d’un any des de la irrupció del ChatGPT, i no pensem que les tasques siguin tan reproductives com perquè totes es puguin fer amb aquestes eines. Potser pot ajudar l’alumne a fer una part de la tasca, però si no sap comunicar el que li ha donat, llavors l’impacte en aquest aspecte no és perceptible».

Escoda, distingeix l’impacte en la qualitat dels treballs depenent de l’ús que es faci de l’aplicació: «En els casos que ens agraden, on es fa una anàlisi crítica del que respon el ChatGPT, segurament fa un any, en lloc del xat, hagués mirat quatre o cinc entrades del Google i fa més anys hagués anat a la biblioteca. Aleshores no hi ha un impacte tan apreciable». En canvi argumenta com sí que veuen un impacte negatiu en aquells alumnes que no redacten els propis treballs i només es limiten a enganxar el que diu l’aplicació.

Una de les qüestions que pot sorgir entorn a l’aparició d’aplicacions d’intel·ligència artificial és si aquesta contribueix a la davallada del rendiment acadèmic.

Els entrevistats asseguren que no ha baixat més del que ja ho estava fent abans de l’aparició del ChatGPT. Escoda insinua que la baixada del rendiment pot tenir més a veure amb l’ús abusiu de les tecnologies en general i menys amb l’ús d’aquesta aplicació en concret.

D’altra banda, Gràcia explica que hi ha un mite en torn a la davallada del rendiment acadèmic: «Al final el rendiment no baixa. Les notes de tall per entrar a les carreres són més exigents del que ho han sigut mai, i els alumnes que busquen l’excel·lència per entrar-hi continuen existint».

Un nou plantejament d’ús

Els professors, conscients de l’ús inevitable de la intel·ligència artificial, han començat a reflexionar sobre com es podria plantejar un ús raonable i positiu d’aquestes eines. Una de les solucions, tal i com ja han començat a fer alguns dels professors, és assistir a xerrades o cursos sobre l’ús d’aquestes aplicacions en centres educatius. No per prevenir-ne l’ús i anar-hi en contra, sinó per fer-la servir com toca i adherir-s’hi.

Si en una cosa hi ha unanimitat entre els docents consultats és en el fet de considerar que anar en contra de les aplicacions d’intel·ligència artificial no fa altra cosa que oposar-se a allò que sembla inevitable.

Per poder fer-ne un bon plantejament, Escoda assegura que primer cal lluitar perquè l’alumnat tingui cert esperit crític i sàpiga assimilar les informacions de forma contrastada. Si això s’aconsegueix, «el potencial que pot tenir aquesta eina és molt gran».

Gràcia, també defensa promoure el bon ús del ChatGPT en situacions en les quals l’alumnat es trobi davant d’un redactat propi amb el qual intenti transmetre una idea, però el resultat no li acabi d’agradar. «En aquestes situacions crec que l’ús d’aquesta eina pot arribar a ser útil per acabar d’estructurar de forma més correcta el text», defensa.

Fuentes, argumenta que a part dels avantatges que pot arribar a tenir si s’aprofita èticament , és una tecnologia que arriba a tothom. «És una ajuda universal que no fa distinció entre pobres i rics, tothom hi pot accedir i obtenir una resposta que l’ajudi».

La intel·ligència artificial sembla que ha arribat per quedar-se i els professors, confien en poder aprofitar-la de la millora manera possible per poder potenciar l’aprenentatge dels seus alumnes. Alguns docents defensen que a través del pensament crític es pot aconseguir.

Són aplicacions que com qualsevol tecnologia tenen un gran potencial però també exigeixen una gran responsabilitat per part de tota la comunitat educativa. Fer-ne un ús adequat és el que determinarà si les intel·ligències artificials poden ser beneficioses o més aviat un inconvenient per a l’aprenentatge dels més joves. n