Segueix-nos a les xarxes socials:

AMB NOM PROPI

Dones que han lluitat pels drets de la dona

De Virginia Woolf a Khalida Brohi, passant per Coco Chanel i Emilia Pardo Bazán. Totes han deixat la seva empremta en la lluita pels drets de les dones

Dones que han lluitat pels drets de la dona

En els últims anys, el feminisme ha guanyat més protagonisme i la lluita de les dones per aconseguir la igualtat s'ha fet més visible. Però no és una batalla recent. El moviment feminista es va iniciar durant el segle XVIII, tot i que les primeres manifestacions i protestes pels drets de les dones van arribar a mitjans del XIX. Fa anys que per l'empoderament femení es forja i moltes les dones que s'han convertit en icona d'aquesta lluita.

Van fer història

Emmeline Pankhurtst (1858-1928) va ser una activista política que va lluitar per aconseguir el dret a vot de les dones a Anglaterra el 1928. El 1903 va fundar Unió Social i Política de les Dones (WSPU) per pressionar els partits polítics perquè votessin a favor del sufragi femení. Una altra de les dones que es va rebel·lar contra les convencions socials i es va dedicar a l'escriptura va ser Virginia Woolf (1882-1941). En la seva obra es reflecteixen les dificultats que tenen les dones només pel fet de ser-ho en un món dominat per homes.

Una altra dona que va estar en contra dels cànons imposats per la societat i que, a més, actualment és un dels símbols del feminisme, és la mexicana Frida Kahlo (1907-1954). Va ser una artista que va pintar dones reals que no s'acostaven a la bellesa ni als estereotips típics de l'època. En aquest mateix pla, Coco Chanel (1883-1971) va aconseguir alliberar la dona a través de la moda, utilitzant peces de roba que fins aleshores eren considerades masculines. Va crear roba per a una dona treballadora, va incloure els pantalons en la moda femenina i va fer popular el pentinat 'garçon'.

Van lluitar a Espanya

Però aquest moviment no va tenir lloc només a Anglaterra, Mèxic i França. També es va viure a Espanya i van ser moltes les cares que es van sumar a la causa perquè les dones disfrutem dels drets que tenim avui dia. Concepción Arenal (1820-1893) va ser la primera dona que va accedir a la universitat quan encara estava prohibit. Va estudiar Dret a la Universitat Central de Madrid i per poder acudir-hi havia de vestir amb roba d'home. Finalment es va dedicar a la literatura i va escriure diferents assajos on expressava les seves creences feministes.

L'escriptora gallega Emilia Pardo Bazán (1851-1921) va defensar el dret a l'accés a l'educació en igualtat de condicions per a dones i homes. Això es pot apreciar en tota l'obra de l'escriptora. La gallega va sol·licitar en tres ocasions la seva entrada a la Real Academia Española, sol·licitud que va ser rebutjada pel simple fet de ser dona.

No podem oblidar-nos d'esmentar una de les icones espanyoles en la lluita per la igualtat de la dona: Clara Campoamor (1888-1972). És considerada la dona que va aconseguir el vot femení a Espanya, que va succeir per primera vegada el 1933.

Continuen lluitant

Està clar que si ens comparem amb el segle XIX hem avançat molt gràcies a la constància de les que van lluitar per aconseguir la igualtat entre homes i dones. Però, malgrat tot el que hem obtingut, encara continua existint desigualtat, que es veu més o menys augmentada segons el país. En el dia d'avui hi ha moltes dones que han agafat el llegat que van deixar les seves predecessores i continuen lluitant pels drets de les dones al món.

Un exemple d'això és Tawakkul Karman (1979), que va guanyar el premi Nobel de la Pau el 2011 i s'ha convertit en una icona en la lluita pels drets de les dones en el món àrab, promovent l'educació i mostrant-se partidària de lleis que evitin que les nenes menors de 17 anys puguin casar-se.

La jove Wu Rongrong (1985), al costat d'altres activistes xineses, va organitzar el 2015 una campanya contra l'assetjament sexual al transport públic del país. La campanya consistia a repartir adhesius amb frases com «Stop a l'assetjament sexual». Per fer això va ser detinguda.

I la pakistanesa Khalida Brohi (1988), que va començar com a activista als 16 anys amb una campanya contra els assassinats d'honor que va iniciar després de l'assassinat d'una amiga seva per aquesta tradició. A través dels seus projectes, Brohi mira de promoure que les dones són 'sughar' (hàbils i segures).

Tot i que algunes dones són la cara visible d'aquesta lluita, tots podem aportar el nostre granet d'arena per aconseguir que la igualtat cada dia estigui un pas més a prop.

Prem per veure més contingut per a tu