De nou, un fum intens va tornar a cobrir de gris el cel de Beirut ahir al matí. Entre la pols quedaven les restes de les sitges del port de la capital libanesa. Així ja queda la meitat de la muralla que va salvar la ciutat fa més de dos anys. L’estructura de 48 metres d’altura va absorbir gran part de l’impacte de l’explosió que va matar més de 200 persones i en va ferir a 6.000 la tarda del 4 d’agost a Beirut. Ara, la mà absent de les autoritats ha provocat l’ensorrament de les sitges del nord. Queden les del sud, encara dempeus, però bastant danyades. Així, gradualment, l’oblit col·lectiu de la tragèdia comença a fer efecte.
Des del juliol cremava un incendi als peus d’aquesta estructura. Aparentment els Bombers i els soldats de l’Exèrcit libanès no tenien capacitat per apagar-lo. Les autoritats havien advertit de la possibilitat que les sitges s’esfondressin i al·legaven que no volien arriscar la vida dels seus funcionaris per apagar l’incendi o llançar aigua des dels helicòpters.
Símbol de tragèdia
El col·lapse de les sitges ahir no va provocar víctimes ni ferits, ja que l’àrea, a diferència del dia de l’explosió, havia estat evacuada. Per als supervivents de l’explosió i els residents a prop del port, veure enfonsar-se la meitat d’aquesta impressionant estructura va ser un nou catalitzador per al seu trauma. L’explosió del port també va començar amb un incendi i una gran fumera.
