Catalunya ha tancat aquest matí durant quaranta minuts l'espai aeri pel pas sense control d'un coet xinès que ha caigut aquest migdia a l'oceà Pacífic. Les restriccions dels vols s'han produït entre les 9:38 i les 10:18 hores. L'anunci de l'aturada del servei ha generat sorpresa i preocupació entre els usuaris afectats. Fonts aeroportuàries han assenyalat que la interrupció del trànsit causarà retards a l'aeroport del Prat durant tot el dia, tot i que han apuntat que és encara aviat per preveure com evolucionarà la situació.
D'altra banda, Enaire ha informat en un comunicat que ha aixecat les restriccions establertes a algunes zones de l'Estat a causa del pas del coet xinès. D'aquesta manera, de forma progressiva, s'ha reobert el trànsit aeri que s'havia tancat a quarts de deu del matí a les illes Balears, Navarra, Castella i Lleó, Aragó i La Rioja. Enaire també ha afirmat que l'entrada no controlada a l'atmosfera del coet ha estat monitoritzada "en tot moment" per diferents organismes i institucions nacionals i internacionals.
Les afectacions, en forma de retards, es mantenen al llarg del migdia i la normalitat en el trànsit aeri no es recuperarà fins ben entrada la tarda. Fins a les 12.00 hores, s'han vist afectats 157 vols de passatgers i càrrega de les 759 operacions programada a l’aeroport de Barcelona-el Prat, que avui, a més, pateix la segona jornada de vaga tripulants de cabina de Vueling.
La web FligthRadar24 , que monitora en temps real el trànsit aeri d’arreu del món, ha captat el moment de com la meitat nord de la península Ibèrica es quedava sense avions. Les autoritats aeroportuàries no han avisat del tancament preventiu. L’alerta ha saltat amb un tuit de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya. A les 9.07 hores, ha comunicat que tots els vols dels aeroports de Catalunya i altres comunitats autònomes.
Automàticament, el cel s’ha anat aclarint i a les 9.45 hores la zona afectada era totalment buida. Després, a partir de les 10.18 hores, com si es tractés d’una cursa, s’ha tornat a omplir fins al punt que era difícil veure el mapa d’Espanya entre tantes icones d’avions.
Quart coet descontrolat
La Xina va llançar aquest dilluns el quart i últim coet Long March 5B des del Centre de Llançament Espacial Wenchang (Hainan). I com va passar amb els tres anteriors, aquest divendres caigut de manera descontrolada a la Terra. Una cosa sorprenent, però habitual, ja que no hi ha cap llei ni tractat que regeixi com els artefactes especials han de tornar al planeta. Estava previst que la caiguda tingués lloc aquest cap de setmana, en concret a les 4.17 hores, segons els càlculs de The Aerospace Corporation. No obstant això, l'impacte s'ha avançat i s'ha produït aquest divendres a les 12.20 hores.
En el moment de l'enlairament el coet mesurava 17,8 metres, tenia un diàmetre de 4,2 metres i pesava al voltant de 23,3 tones. L'artefacte ha entrat aquest migdia a l'atmosfera convertit en restes de ferralla espacial. L'organització espacial havia dit a primera hora del matí que el coet cauria en algun lloc de l'oceà Índic i que, per tant, no hi hauria risc per a la població. Els objectes que venen de l'espai viatgen a velocitats que superen els 28.000 quilòmetres per hora, cosa que significa que un error d'una hora en el temps de reingrés es tradueix en un error de 28.164 km en la ubicació prevista de l'accident. Finalment, les restes del coet s'ha estrellat a la zona de l'oceà Pacífic Sur, segons ha informat l'exèrcit d'Estat Units, bastant lluny de les prediccions que assenyalaven que cauria a l'Índic.
Primera estació espacial xinesa
Aquests llançaments formen part del projecte per a construir la primera estació especial xinesa, que estarà acabada abans de finals d'any i es dirà Tiangong (Palau Celestial, en català). Aquest coet, a més, tenia una missió concreta: enviar el mòdul del laboratori Mengtian a la petita ciutat científica surant en l'espai. S'espera que l'estació espacial funcioni durant 15 anys, orbitant a uns 400 quilòmetres de la superfície terrestre.
