Encara no s´ha acabat el programa (queda un mes i mig d´emissions i sis concursants per saber qui guanya), però després de vuit setmanes en antena David Garcia ja assegura amb contundència que Top Chef li ha canviat la vida. I és que entrar en un talent showd´una cadena estatal (Antena 3), que és seguit per milers d´espectadors arreu d´Espanya, que té una potent productora al darrere (Boomerang TV) i que és comandat per una estrella mediàtica com Alberto Chicote és un «xoc d´emocions i sentiments molt bèstia».

I més per al jove (molt jove, té 27 anys) David Garcia, nascut i crescut al petit Palà de Torroella, antiga colònia tèxtil que actualment té només 180 habitants, un minipoble que el cuiner ha decidit «posar en el mapa». I ho està aconseguint. El seu pas per Top Chef està sent brillant. I el nom de Palà i el dels seus restaurants apareix retolat cada cop que parla davant de les càmeres, «i en prime time!», diu exaltat. Després de vuit programes, ja ha despuntat amb propostes culinàries tan creatives i estrambòtiques com el Trampantojo de pa amb tomàquet i fuet, un plat que va aconseguir enganyar els ulls admirats d´un jurat que va quedar astorat quan es va adonar que la recepta era, en realitat, unes postres dolces.

El de David Garcia és un dels sis noms que queden en un programa que exigeix estar dotat d´un gran talent, així com tenir una altíssima concentració, un espai que agrupa cuiners que ja tenen nom, autèntics xefs (alguns amb estrelles Michelin) que aquest «palanès amb orgull» ja ha aconseguit deixar enrere. L´últim, Fran Vicente, cap de cuina del reconegut restaurant Coque (Madrid). Aquest diari va fer l´entrevista dimarts a primera hora del dia, quan encara no havien passat ni dotze hores de l´última emissió, que va estar marcada per la sorprenent eliminació de Fran, un dels preferits. I el mòbil de Garcia bullia: «tinc el Twitter que no para». Els espectadors li recriminaven que l´hagués nominat, i que la seva votació hagués significat el primer pas perquè Fran acabés sentint la temible frase de Chicote que cap dels cuiners vol sentir: «agafa els teus ganivets i marxa».

I què diuen els missatges? «Traïdor i Judes és el més fluix que m´han dit avui!». Sap, però, «que va amb el pack». És coneixedor que és la cara amarga d´una fama que, tot i els insults, li agrada. Se´l veu content. Molt. I feliç. També emocionat. Excitat. I al·lucinat per tota la faràndula que envolta la televisió. Però alhora se´l veu com peix dins l´aigua, en una salsa que s´ha anat cuinant ell mateix. És un «planificador» nat, reconeix. Està de moda. I és bo. Ho diu el jurat. I ho diuen els seus companys, que de tant en tant se´l volen treure de sobre per apartar el roc més dur del camí que porta a la gran final. El gir que està fent la seva vida és de traca i mocador. Ha passat de veure la primera temporada de Top Chef a casa, amb la Clàudia, la seva «incondicional» parella, a ser ell qui cada dilluns es cola als sofàs de tot Espanya. «És molt fort. Quan miràvem el programa la Clàudia em deia: ´t´imagines a tu cuinant aquí?´ I jo li deia: ´ai calla, calla, no m´enredis!´».

Doncs s´ha enredat. I de quina manera. I per què? «I perquè no?», contesta. «M´agraden els reptes, em motiven, i l´objectiu és sempre superar- me a mi mateix. És un reconeixement, sí, i també ho pot ser a nivell monetari, però el què m´interessa és el repte personal. Superar-me. I demostrar». A qui? «A mi, i també a totes aquelles persones que en un moment de la vida no m´ho han posat fàcil», diu «amb un punt de rancor» mentre recorda una ESO que no va ser de les més «suportables».

No és el primer certamen en què intervé Garcia. En la seva etapa d´estudiant a la Joviat ja va participar en concursos culinaris a nivell català, estatal i mundial. Però Top Chef no és un concurs qualsevol. Per entrar en un xou mediàtic d´aquestes característiques «se n´han de tenir un parell». Sembla segur d´ell mateix, però també tenia dubtes: «em feia por que malmetessin la meva imatge i la meva reputació, que no se´m veiés com sóc. Reconec que entrar a Top Chef em feia por, però alhora posa, i molt».

De moment, el talent brilla en els seus plats i Chicote ja l´ha alabat en més d´una ocasió. No sabem si guanyarà. «Cada cop que m´ho pregunteu jo faré cara de pòquer», diu rient. Però el que és segur és que dos mesos en antena en horari de màxima audiència provoquen un estat d´èxtasi «que s´ha de saber gestionar».

Sabedor que és una etapa que pot ser «ascendent i decreixent», fa mesos que treballa per «esprémer al màxim tota l´experiència i la popularitat ». «Ara ens truquen crítics que abans del programa no sabien ni on era Palà ni que el restaurant existia; ens para gent de nivell dins el món de la gastronomia, i s´ha d´aprofitar. Després d´anys mirant-nos els grans xefs de lluny al San Sebastian Gastronomika, aquest cop van ser ells els que em van venir a saludar a mi! Ara em segueixen per Twitter, m´envien missatges privats, em conviden a estades, gent com Ángel León, Koldo Royo, Dani García....», relata amb ulls grossos. Ja és dins el món. Ara, però, «cal canalitzar-ho» i «mantenir el nivell».

Per això els seus negocis han iniciat, des de fa dos mesos, una nova etapa. I aquí Garcia ens demana que fem un incís, responent a un «rumor» que corre pel Bages: «molta gent diu que he fet canvis al restaurant i que això vol dir que he guanyat Top Chef, i és mentida. No ho he fet per això. Sóc una persona calculadora, planificadora i organitzada, i vam aprofitar els mesos de gravació per fer els canvis. Primer, perquè no podia arribar a tot (les gravacions es feien entre setmana i Garcia, que té diversos negocis, només era a Palà els caps de setmana), i després perquè sabíem que sortir a Top Chef, tant si quedes primer com segon, quart o cinquè, té una repercussió mediàtica important ». De fet, no són grans reformes: pintura, coberteria, jocs de taula, vaixella i arranjament de lavabos. Un bon maquillatge per encarar la recta final del programa, que ja està repercutint, «i molt», en el negoci.

Les reserves al Tomàs Tradició i al Gastronòmic estan pujant com l´escuma. «És desorbitat». El telèfon no para. I ja no té dissabtes per a bodes (el grup també munta esdeveniments) «fins al juliol del 2016!». El poder d´atracció de la televisió el té captivat: «fins a Palà ha vingut gent de Vitòria, de Madrid, expressament per mi, i hi ha una parella que volia pagar diners a una altra perquè li canviés el dia de la boda. Això passa, és real, i t´alaba, però també et fa pensar fins a quin punt arriba aquest món?».

La tele, però, no li ha ofuscat unes idees «clares» tot i que l´evolució «del que semblava un restaurantet de poble està sent de bogeria». «Sóc jove i inexpert, i sé que encara haig d´aprendre molt, de tothom», assegura.

I si guanyes? «La meva idea és quedar-me a Palà», seu del grup que dirigeix i dels restaurants. «Si guanyo? Si obriria un altre restaurant? Ara no ho sé. Que m´agradaria tenir alguna altra coseta? Sí. Aquí a Palà? No. A Manresa? És possible. A Barcelona? No». I fins aquí va llegir.