L’incendi declarat el passat diumenge al Pont de Vilomara ha canviat radicalment el paisatge d’entorns singulars com les tines de la Vall del Flequer, un llegat excepcional de l’època daurada de la vinya al Bages que ha quedat tenyit del color de la cendra. La pedra resistent de les construccions on antigament els pagesos elaboraven el vi ha resistit les inclemències del foc, però l’entorn boscós que les envolta s’ha calcinat completament. Els esforços se centren ara a rehabilitar la zona per evitar el deteriorament d’un dels projectes enoturístics més esperançadors de la comarca.
«És desolador veure com el paisatge ple de colors que abans rodejava les tines s’ha convertit en un indret inhòspit», posa de manifest el director del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Àngel Miño. Si bé agraeix que el patrimoni s’ha conservat, lamenta que els plafons informatius, les senyalitzacions o els suports de fusta que marcaven l’itinerari fins a les tines han patit danys. «A partir d’ara, haurem de treballar per tornar a dignificar l’entorn i no deixar perdre l’atractiu turístic de la zona», remarca.
Les tines de la Vall del Flequer havien guanyat popularitat en els darrers anys, amb uns 3.500 visitants anuals de mitjana, segons dades del parc natural. L’origen del projecte enoturístic es remunta a l’acord que es va arribar amb la propietat de la finca l’any 2008 per establir un itinerari senyalitzat des del Pont de Vilomara fins aquest paratge de la riba del torrent del Flaquer, que amaga un extens patrimoni vitivinícola que rememora la tècnica que feien servir els pagesos per elaborar vi a peu de vinya i estalviar-se el desplaçament amb el raïm fins als cellers. «Al llarg de més d’una dècada, s’ha consolidat una proposta turística a la zona, amb empreses que hi organitzen rutes i tastos de vins, que ara es veurà afectada almenys un temps», constata Miño.
Per revertir el rastre del foc, caldrà rehabilitar el camí senyalitzat i afavorir la regeneració dels boscos. Per a l’historiador expert en pedra seca i membre del Centre d’Estudis del Bages, Jaume Plans, el paisatge damnificat també forma part del patrimoni cultural de la zona, per aquest motiu, «és important destinar-hi els recursos suficients per recuperar-lo». Plans assenyala que el pas de les flames per l’indret han fet ressorgir a la superfície les antigues feixes que abans de l’arribada de la fil·loxera a la comarca, a finals de segle XIX, havien cobert àmplies extensions de terreny. En aquest sentit, considera que seria adient plantejar-se de quina forma es vol regenerar el paisatge. «Els efectes de l’incendi posen de manifest que cal evitar la proliferació de boscos continus, amb molt potencial per cremar, i aprofitar l’orografia del terreny per establir cultius com la vinya, amb tanta història a la nostra comarca», proposa.
En aquesta línia, la secretària del consell regulador de la DO Pla de Bages, Eva Farré, posa en relleu que, abans de la irrupció de la fil·loxera, la comarca havia arribat a tenir entorn unes 28.000 hectàrees de vinya. Malgrat la desaparició de la major part d’aquests cultius, destaca que en les darreres dues dècades a la comarca han sorgit nous productors interessant a reprendre un llegat que es manifesta en entorns com les tines de la Vall del Flequer. «Les característiques d’una zona obaga i allunyada de les finques dels pagesos, com la Vall del Flequer, van provocar que l’ús de les tines arrelés al territori», apunta Farré. Per aquest motiu, remarca la importància d’impulsar accions per recuperar un entorn «que no pot quedar enterrat sota les flames».
