Les aigües del Mediterrani estan registrant unes temperatures rècord per aquesta època de l’any. En concret, al cap de Gata el 25 de juliol passat la temperatura era de 27,9 graus, la més elevada que s’hi ha vist mai des del 2001. També durant el juny es van batre rècords en altres estacions com és el cas de Dragonera, a les Balears, on el 18 de juny la temperatura va ser de 29,46 graus, i a València el 20 de juny es va arribar als 26,9. El seu rècord és de 28,65 però es va produir en un mes d’agost, el del 2015.
D’altra banda, un equip internacional liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha comprovat que, entre els anys 2015 i 2019, el Mediterrani va experimentar una sèrie d’onades de calor marines que van afectar totes les regions de la conca i van donar lloc a esdeveniments de mortalitat massiva d’espècies marines recurrents durant tot el període analitzat. Les poblacions d’unes 50 espècies (incloent-hi coralls, esponges i macroalgues, entre d’altres) es van veure afectades per aquests esdeveniments al llarg de milers de quilòmetres de costes mediterrànies, des del mar d’Alborán fins a les costes del Pròxim Orient.
Els detalls es recullen en un estudi publicat recentment a la revista Global Change Biology. En el treball també hi han participat el Centre d’Estudis Avançat de Blanes (CEAB), l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA), l’Instituto Español de Oceanografía (IEO), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat d’Alacant (UA), la Universidad de Sevilla (US) i el Museu del Mar de Ceuta, a part d’altres centres internacionals.
«Els impactes de les mortalitats es van observar entre la superfície i els 45 metres de fondària, on les onades de calor marines registrades van ser excepcionals i van afectar més del 90% del Mediterrani i es va assolir temperatures de més de 26 graus en algunes àrees», detalla Joaquim Garrabou, investigador de l’ICM-CSIC i un dels autors de l’estudi. Algunes de les espècies més afectades pels episodis de mortalitat massiva al Mediterrani són clau per al manteniment del funcionament i la biodiversitat dels principals hàbitats costaners. Entre elles figuren les praderies de posidònia oceànica i les poblacions de coralls, que formen dos dels hàbitats més emblemàtics d’aquest mar.
