Navàs reduirà a gairebé un terç, respecte la situació actual, la superfície no urbanitzable del municipi on es podran implantar parcs solars fotovoltaics destinats a producció d’energia per a la xarxa. Aquesta és la proposta que planteja l’Ajuntament, que el novembre de l’any passat en va decretar una suspensió temporal de llicències i que durant aquest temps ha estat treballant en una modificació del pla general urbanístic (ara n’ha aprovat l’avanç) per acotar-ho, ja que fins ara no es fixava pràcticament cap paràmetre.
«El POUM que tenim fins ara és molt laxa perquè gairebé no regula res en aquest sentit, i pràcticament permetia posar plaques a tot el municipi. No hi havia cap mena de restricció ni d’acotament», subratlla l’alcalde, Genís Rovira.
Entre els paràmetres establerts es limita a un màxim de 5 hectàrees la superfície que pot tenir un parc
Per aquest motiu, la modificació que s’està tramitant, i que haurà de validar en última instància la Comissió d’Urbanisme, és establir un seguit de paràmetres que regularan la instal·lació de camps fotovoltaics en un context creixent de presentació de projectes. De fet, a Navàs hi havia, abans de la suspensió temporal de llicències, tres projectes en tràmit per part de diferents promotors. El que es regularà a partir del moment que s’aprovi la modificació del pla urbanístic son tots aquells parcs fotovoltaics que no operen en règim d’autoconsum, que tenen una superfície superior a una hectàrea i que tinguin una capacitat per evacuar la producció elèctrica a través de línies de 25 kilovats.
1.380 hectàrees
En concret, amb la proposta que planteja el consistori i que traslladarà posteriorment a Urbanisme es passarà de 3.764 hectàrees (on fins ara hauria estat factible instal·lar camps fotovoltaics) a unes 1.380 hectàrees. Hi ha tres paràmetres principals que s’han per a aquesta modificació perquè marquin els requisits d’implantació, que són els que comportaran aquesta reducció de superfície.
El primer el determina la qualitat del sòl. Segons ha concretat Rovira, en camps conreables, «atenent a la seva riquesa, no serà permès posar-hi plaques. També inclou aquest apartat espais d’interès natural, com poden ser les lleres dels rius, torrents, obagues, serrats...»
Un segon paràmetre és l’impacte visual. Per exemple, explica l’alcalde navassenc, «sota aquesta regulació, des de Castelladral no es podran posar plaques a la vista en un radi de cinc quilòmetres, i el mateix passa al sector de Vilafresca. Són àrees d’interès municipal».
I un tercer paràmetre general que ho regularà són els pendents del sòl. Genís Rovira detalla que «en zones boscoses amb parcel·les rústiques es permetrà en pendents superiors al 40%, i en sòl conreable però d’un sòl catalogat de baixa qualitat es permetrà en pendents inferiors al 5%».
Tampoc no es permet instal·lar en el que es qualifica com a hàbitats d’interès comunitari, com seria el cas del Pla de Riols, on es plantejava un dels projectes; ni en masses forestals de boscos considerats antics. Un altre criteri que també marca una línia és que no es podran instal·lar camps fotovoltaics a menys de 200 metres de sòl urbà, «perquè amb el que tenim fins ara podries creuar la carretera i tenir ja plaques solars, a tocar de casa».
També és rellevant que es limita a un màxim de 5 hectàrees la superfície que pot tenir un parc. «Si algú planteja un projecte, per exemple, de 30 hectàrees, com era el cas del que es proposava al Pla de Riols, s’haurà de dividir en paquets d’un màxim de 5 hectàrees, i entre els uns i els altres també es fixen unes condicions de distància importants», detalla l’alcalde de Navàs.
Tres propostes sobre la taula
Genís Rovira diu que no tenen constància de noves propostes de parcs solars al terme. Fins a la suspensió temporal de llicències n’hi havia tres sobre la taula. El més gros era el del Pla de Riols, d’unes 30 hectàrees, que amb el nou marc no podria prosperar. També n’hi havia cap al sector de Can Flautes, d’unes cinc hectàrees, «que amb la nova proposta d’ordenació podria tirar endavant, perquè a més està situat en una antiga gravera i és un sòl catalogat de baixa qualitat». I se’n plantejaven també un de menor a prop de les Vilaredes que, segons el batlle, «en gran part es permetria, tot i que no totalment».
