La calor persistent, i sobretot la falta de pluja, estan portant pagesos i ramaders del Bages a una situació límit. Productes com la colza, que s’acaba de sembrar, no creix, i temen que si el temps no canvia també tindran problemes amb l’ordi i el blat aquest novembre. El coordinador d’Unió de Pagesos a la comarca, Josep Guitart, assegura que estan "més que preocupats" per unes anomalies "que fa un any que duren2, i que també han reduït a la meitat la producció de ferratge per a les pastures. Diu que la situació comença a ser "insostenible".
La colza és un dels cultius que més se n’està ressentint en aquests moments. Guitart explica que és un producte que al Bages va a més, i les previsions per a aquest any eren encara de més hectàrees. Es va sembrar al setembre, però degut a la sequera i les altes temperatures calcula que "entre un 60 i un 70% no ha nascut, o ha nascut malament". Diu que a hores d’ara els camps estarien plens, amb plantes d’uns 5 dits, i en canvi, a la majoria només hi ha terra. Molts pagesos, com ell, optaran per sembrar-hi blat o ordi, si el temps ho permet. I és que "el terra és tan sec que no hi ha saó, i com que a curt termini no hi ha previsions de pluja, no ens atrevim a fer res". Les anomalies climàtiques d’aquest darrer any són tant persistents "que ni els nostres avis no havien vist mai", assegura Guitart, "i això ens porta a una situació desconeguda". La sembra del blat i l’ordi és imminent, "però no sabem si ja hem de sembrar o ens hem d’esperar. Si plantem blat i no plou, se’ns farà malbé i l’haurem de tornar a plantar, i el mateix passa amb l’ordi, amb el dilema de plantar llavor de cicle llarg o esperar-nos que vinguin les pluges i optar per les de cicle curt", lamenta.
El ferratge és un altre problema. L’ideal és sembrar-lo al setembre, però igual com ha passat amb la colza, "a molts pagesos se’ls ha fet malbé perquè ha nascut malament", mentre que altres ja han optat directament per no sembrar-ne. A més, diu que encara s’arrosseguen els efectes de l’any passat, en què les collites no van ser bones, la producció es va reduir a la meitat i ja no queda estoc. "Això obligarà molts pagesos a comprar-ne, i amb uns preus enfilats". I tot plegat, "amb uns costos de producció disparats, amb el gasoil pels núvols, la llavor caríssima, i els adobs, intocables".
L'enciam i l'escarola, abans
L’horticultura també està notant els efectes de la calor i la manca de pluges. A Les Arnaules, un espai dedicat al cultiu de l’horta manersana a Viladordis, fa un mes que van plantar escarola i enciam "i ja l’estem collint", quan el normal seria fer-ho cap a mitjan novembre, explica el màxim responsable del negoci, Enric Casasayas. I és que, "ha fet molt bo tant de dia com de nit, que ha crescut més ràpidament". Per si mateix, això no és un perjudici, explica, "el que passa és que és una collita més homogènia que de normal i que haurem de completar més ràpidament, en uns deu dies, o se’ns farà malbé". I com que no és un producte que se’n pugui fer estoc, es disposarà de menys temps per vendre’l, quan normalment "tenim un temps més espaiat".
Una cosa semblant passa amb les carxofes, que es colliran més aviat del compte. En canvi, "les altes temperatures no deixen capçar el bròquil, i això n’allarga el cicle perquè si fa molta calor no pot desenvolupar la flor", explica. "Li cal un contrast de temperatura que no hi ha hagut, i encara no l’hem pogut collir quan fa un mes que hauríem d’haver començat".
Altres productes com la col, es poden anar collint "però encara no és col d’hivern, i no és tan bona perquè li trobes el nervi".
