«Ha estat una molt bona idea, hem pogut veure diferents punts de vista, tant d'associacions, administració, refugiats, gent individual... cadascú parlant de la seva experiència». Això és el que deia Maryam Badaoui just després del hackató #BerguedàAcollim, una jornada participativa celebrada dijous a la Torre de l'Amo de Viladomiu Nou, que pretenia resoldre col·lectivament i amb metodologies àgils i innovadores el repte de «millorar l'arrelament de persones migrades al Berguedà». La convocatòria del Consell Comarcal fou resposta per unes 70 persones, i de la jornada van néixer 6 idees, una de les les quals es durà a terme a curt termini.

Pocs participants sabien quin era el funcionament i qui es trobarien. El hackató és un esdeveniment, inicialment relacionat amb el món de la tecnologia, que busca afrontar i respondre col·lectivament a un repte plantejat, en aquest cas en un termini de 5 hores com a màxim. Els participants es repartiren en 6 taules d'unes 10 persones, amb gent de diferents àmbits, tant de la comarca com de fora: persones a títol individual, joves de fora de Catalunya en un procés migratori o d'asil, teixit empresarial i sindical, entitats com UCFR, Òmnium, Càritas, Creu Roja i Cepaim, i també administració pública, com consells comarcals, gent del món de l'educació i la salut, el SOC, l'Agència de Desenvolupament i els fons Leader. La consellera d'Afers Socials, Anna Maria Serra, diu que així es podia «copsar les necessitats i implicar els actors que hi tenen alguna cosa a veure».

Aquesta metodologia innovadora, que va estar vehiculada per l'empresa especialitzada Chapter#2, consistia en una fase inicial on els participants de cada grup exposaven les activitats que realitzaven en la seva feina i els reptes i oportunitats que consideraven en matèria d'acollida. En negatiu, sortien aspectes com l'habitatge, la regularització, els terminis ajustats, la manca de recursos -essencialment econòmics, el racisme... En positiu, un dels trets més destacats va ser la resposta ciutadana en l'acollida de les persones refugiades a Berga, per exemple. Precisament, el hackató va néixer motivat per l'arribada de demandants d'asil en els darrers anys i mesos i, especialment, per l'arribada més recentment d'una cinquantena dels anomenats menors no acompanyats, a Gironella i Puig-reig.

Després de l'anàlisi i la identificació del problema, els grups acotaren un tema en el qual incidir, i en feren una proposta de valor. La idea era transmesa a l'espai comú, on la gent de les diferents taules explicava els seus respectius projectes. Això va servir per modificar, polir o reorientar les propostes de valor abans que fossin presentades a l'auditori. La valoració de la jornada fou totalment positiva, d'una banda pel gran èxit de convocatòria i per la diversitat dels assistents i, d'altra banda, per les idees que en van sortir.

Dels projectes explicats al final del hackató, 2 pretenien millorar la mobilitat, un dels problemes endèmics de la comarca. D'una banda, un grup proposava millorar o ampliar la xarxa de transport públic a les zones rurals del Berguedà, amb furgonetes o microbusos, que servís alhora tant per a la formació específica dels conductors com per fer polítiques actives d'ocupació. Un altre grup va idear un servei de transport on usuaris particulars feien el trajecte, i estava més vinculat a les relacions interculturals, el turisme i el coneixement de l'entorn.

Ambdós grups van haver de redefinir els projectes en topar-se amb el servei del Transport a demanda del Berguedà, que ofereix el Consell, destinat als usuaris dels municipis amb menys habitants que no disposin d'un servei regular de transport públic d'autocar, i que porta l'usuari del punt d'origen fins a la parada d'autobús necessària. «Potser en aquest aspecte es podria millorar fent-ho arribar més a la gent», diu Badaoui.

Els altres projectes que van sorgir foren la realització de jornades amb format hackató entre el global de la comunitat escolar per solucionar problemes que els afecten directament de forma comuna; millorar la relació entre l'administració i la societat, per «acollir bé», amb més flexibilitat i facilitats, i donar autonomia a la persona nouvinguda; una xarxa que vinculés necessitats i oportunitats dels migrats amb institucions i xarxa social; i millorar la relació entre persones de diferents cultures, amb un espai de cooperació creatiu que estableixi relacions de valor entre les cultures, compost a parts igual per refugiats o migrats i autòctons, ja que «les ciutats més creatives són les més diverses».

Ara, l'empresa traslladarà les idees al Consell, i «tant l'equip tècnic com el polític intentaran tirar-ho endavant en la mesura del que es pugui», diu la tècnica de l'àrea de migracions, Marta Subirana. «S'ha de fer una escolta activa i veure quins recursos tenim per portar-los a terme», afegeix. La consellera Serra assegura que inicialment se n'escollirà un, «el que sigui més viable per poder-ho gestionar, i que creguem que pugui tenir més incidència i impacte».

El hackató s'engloba en un projecte que ha inclòs dues visites en casos de l'estranger, a Suècia i Berlín, i una jornada participativa per explicar les experiències. «Però vam pensar que tornaríem a ser els mateixos de sempre i vam decidir fer una jornada més de debat. Hem d'intentar que les polítiques surtin de l'administració», justifica Subirana. Així, es volia mantenir la participació, afegir innovació social, i una mirada àmplia de la comarca, amb altres veus, per gestar una «acollida de qualitat».