El desdoblament total de la via europea E-9, que coincideix durant 154 quilòmetres amb la C-16, continua en punt mort i no hi ha perspectives que es pugui començar a desencallar en els propers anys. Fa pocs dies, el Departament de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat va admetre, en resposta a una petició del PSC, que la Conselleria «no ha impulsat la redacció de cap estudi o projecte relatiu a l’enllaç entre el túnel del Cadí i el túnel del Pimorent».
Es tracta d’un projecte que es va posar sobre la taula durant la dècada dels anys 90, i que suposava desdoblar tota la C-16 fins a Bagà, i fer un nou tram entre el túnel del Cadí i el túnel de Pimorent, a l’Alta Cerdanya, que substituís el traçat actual.
Les primeres obres a la part catalana d’aquest eix van ser en l’inici de la transició democràtica. L’any 1978 va arrencar el projecte del túnel del Cadí, que es va enllestir el 1984. Cinc anys més tard, es va inaugurar el primer tram d’autopista entre Terrassa i Sant Fruitós de Bages, i l’any 1991 es van completar els dos trams que quedaven pendents entre Terrassa i Barcelona.
El desdoblament entre Sant Fruitós i Berga és el que va portar més temps. L’any 1995 es va inaugurar el primer tram, fins a Sallent, i ja en el segle XXI es van anar acabant altres parts entre els diferents municipis de l’eix del Llobregat. No va ser fins entre el 2006 i el 2007 que l’autovia va arribar a Berga amb tots els trams finalitzats.
Abans d’aquestes obres, a l’altra banda de la frontera es va inaugurar el túnel de Pimorent, tan sols 200 metres més curt que el del Cadí. Pel mig, quedaven per desdoblar els trams entre Berga i Bagà, entre el túnel del Cadí i el seu homòleg francès, i entre aquest últim túnel i la població de Tarascó d’Arieja.
Un dels principals promotors del projecte de l’E-9 al Berguedà va ser Jaume Farguell, en les seves etapes com a alcalde de Berga i diputat al Parlament per CiU. De fet, seva va ser la idea d’agermanar Berga amb Tarascó per apropar la capital berguedana amb Provença.
Per intentar reactivar el projecte, Farguell preveu organitzar com a president del Casal d’Europa un seminari després de l’estiu amb la presència de l’enginyer de camins berguedà Josep Santandreu. Per la part política, vol convidar els exconsellers d’Obres Públiques de la Generalitat Pere Macias i Joaquim Nadal, que van ser al càrrec mentre es va desdoblar la C-16 fins a Berga.
El nou tram hauria d’evitar passar per dins de les poblacions ceretanes, amb diferents accessos a les poblacions. Però com que no hi ha un estudi en ferm, encara és una incògnita quin impacte mediambiental podria tenir. «Hauria de passar per allà on els tècnics diguin», considera Farguell, que reconeix que el respecte al paisatge hauria de ser una de les primeres premisses.
Un altre polític berguedà que va fer front comú al Parlament amb Farguell per la culminació de l’eix és el socialista Joan Roma, que assegura que al túnel del Cadí li falta perspectiva europea i que el tram actual entre els dos túnels és «una carretera secundària». Roma reconeix que no seria una obra fàcil, però assenyala que «tard o d’hora s’haurà de fer».
Una mica més a prop sembla el desdoblament amb carril reversible entre Berga i Bagà, malgrat que en els últims anys ha acumulat diversos retards i ara la Generalitat encara està redactant el projecte definitiu.
En aquest cas, però, no hi ha l’escull d’haver de negociar amb un altre país, que ara per ara no sembla disposat a desdoblar el tram entre els dos túnels.
«Vaig fer una carta als presidents de les cambres de comerç de Tolosa i l’Arieja i no em van contestar», lamenta Farguell, que veu més realista que el tram arribi només fins a la frontera perquè les autoritats ceretanes no ho acaben de veure de mal ull.
