Projecten una central hidroelèctrica amb un petit pantà a la vora de la Baells

L’empresa d’energia renovable Capital Energy vol crear una central hidroelèctrica reversible entre la Nou de Berguedà i Cercs. El projecte consistiria en la instal·lació d’una estació central a la riba dreta de la Baells (a l’altra banda de la C-16), a l’altura de l’àrea de la Mata.

L’objectiu seria aprofitar aigua del mateix pantà i bombejar-la per una cinglera a través de dues canonades fins a la zona del pla de Clarà, on es planeja fer-hi un altre embassament d’uns 5 hectòmetres cúbics. Un cop a dalt, l’empresa aprofitaria la força de l’aigua en el trajecte de baixada per produir electricitat i evacuar-la a la subestació del costat de l’antiga central tèrmica de Cercs. Això últim implicaria també la construcció d’una línia elèctrica.

Els promotors destaquen que el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC 2021-2030) preveu que el sistema elèctric espanyol augmenti en 6 gigawatts la seva capacitat d’emmagatzematge. En aquest sentit, recorden que el pla promou les centrals hidroelèctriques reversibles, ja que «un dels seus avantatges és que permeten gestionar la producció renovable respectant un règim sostenible dels rius i els seus cabals», sosté el document de l’avantprojecte, on també es destaca que aquest té el suport de la Llei de canvi climàtic i transició energètica.

Tot i això, la mateixa empresa admet que aquesta instal·lació tindria diverses afectacions en l’entorn. Per exemple, es produirien impactes moderats en la hidrologia superficial i subterrània, la geomorfologia, geologia i edafologia, el paisatge, la fauna i la vegetació i en les infraestructures i el planejament territorial i urbanístic.

Una de les afectacions més importants seria sobre el pantà de la Baells. L’extracció d’aigua seria d’uns 5 hectòmetres cúbics, la capacitat que tindria el petit embassament del pla de Clarà, i podria suposar una disminució del volum d’entre el 5 i el 6%, ja que la Baells té una capacitat de 109 hectòmetres.

D’ altra banda, els impulsors sostenen que la central podria «revitalitzar l’economia local, amb un lleuger increment de la demanda de serveis (restauració i allotjament) i mà d’obra local per a la construcció de la central hidroelèctrica, el muntatge dels elements i els treballs de restauració i revegetació». 

En el document, l’empresa reconeix que hi ha l’opció de no executar el projecte. Destaca que així s’evitaria qualsevol impacte directe sobre el territori, però adverteix que «suposaria dificultats per al compliment dels objectius establerts en el Pla de l’Energia i el Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020. 

Finalment, subratllen que el projecte «és una bona opció per començar a reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEI), fer front a la vulnerabilitat derivada dels impactes del canvi climàtic i afavorir la transició cap a una economia neutra en emissions de CO2, competitiva, innovadora i eficient en l’ús dels recursos.

En canvi, el projecte no afectaria, si es tirés endavant la proposta inicial, espais catalogats inclosos en la Xarxa Natura 2000 o en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). Això sí, la línia elèctrica transcorreria a només 650 metres d’un d’aquests espais protegits.

Legalment, l’empresa s’empara que en el POUM de la Nou i Cercs permeten en els terrenys en qüestió «actuacions, edificacions i instal·lacions d’interès públic». Els municipis prefereixen no pronunciar-se encara en espera de tenir més informació i que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) també hi digui la seva.