L'historiador berguedà Josep Noguera Canal ha estat guardonat amb el Premi Estudis-Fundació Caixa d'Enginyers, dins dels Premis Bonaplata, que atorga l'Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial del Catalunya. El jurat ha valorar la proposta que li va fer arribar l'Àmbit de Recerques del Berguedà. L'entitat ha reconegut el treball "Industrialització i caciquisme al Berguedà 1868-1907", que de fet forma part de la tesi doctoral que va presentar el 2013 Josep Noguera. L'historiador va rebre el premi ex aequo amb Pere A. Fàbregas Vidal, pel treball "Mutua Universal. Más de un siglo de proximidad y servicio (1907-2020)". L'acte ha tingut lloc a la sala d'actes del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya i ha estat presidit pel manresà Josep Alabern, que ostenta la presidència de l'associació convocat dels premis. El nom de Noguera ha estat el primer en la nit de guardons, llegit per la secretària del jurat Conxa Bayó. El diploma l'ha rebut de mans d'Iñaki Irisarri.
Noguera ha rebut el premi amb satisfacció. Moments després de la cerimònia ha explicat que és "un premi que no m'esperava". "Em fa gràcia", ha afegit i ha destacat la importància del cognom Bonaplata, que va ser "un personatge important" dins la història industrial d'aquest país. Noguera, que enguany ha complert els 80 anys, durant el 2022 ha vist publicada la seva tesi, en dos volums, per l'Àmbit de Recerques del Berguedà, i també ha publicat "El capità de la Guàrdia civil Miquel Ferrer Melià". El treball premiat forma part de la Tesi doctoral defensada el desembre del 2013, presentada al departament d'Història contemporània de la Universitat de Barcelona, i dirigida pel professor Jordi Casassas Ymbert.
El doctor Noguera ha fet una de les grans aportacions al coneixement de la història de la industrialització a la vora dels rius, del Cardener i del Llobregat, amb el tèxtil i, especialment, la mineria del carbó com a protagonistes. Ha estudiat els grans noms de la industrialització en un treball que té una gran part de la seva base documental en la premsa d'aquell període. Destaca Casassas en el pròleg a l'edició del llibre, que el document fa una gran aportació de dades de la microhistòria del partit judicial de Berga, però, a més a més, troba de molt valor "que ens explica un període crucial de la modernització dels circuits polítics locals en un moment de transició.
El treball de Noguera també ha rebut es elogis dels que han intervingut a l'acte, Josep Alabern, el calderí Jaume Perarnau, Jordi Renom i Iñaki Irisarri, que han destacat la importància de l'estudi i de la preservació del patrimoni industrial i la seva rehabilitació.
Els premis Bonaplata tenen diferents categories. El Premi especial Patrimoni ha estat per al documental "Las chicas de la Saphil" del Museu del Ter i Museu Etnogràfic de Ripoll, i en l'àmbit didàctic per a "Arxius i industrialització: memòria-persones-progrés". I en el cas de preservació del patrimoni per a "Recuperació de l'autobús Tilling-Stevens B-83012" de la Fundació TMB. També s'han donat dos premis a la rehabilitació, per a la "Recuperació de l'antiga Estació Meteorològica de la Central Nuclear Ascó-Vandellós" (Seguí Arquitectura SL) i per a la "Intervenció a les antigues naus del taller de reparació de locomotores a vapor del Muse4u del ferrocarril de Catalunya a Vilanova i la Geltrú", (Jordi Roig Arquitectes) . També s'ha reconegut la feina dels voluntaris de l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Móra la Nova. I els Bonaplata joves han estat per a "Història e la fàbrica de la Roca de Gaià i la seva importància a Altafulla (1947-1986)", de Maria Brullas Muntaner, del mateix municipi. I Aina Morató López, de Sabadell, va rebre un altre dels premis per "Els Wearables i el telemonitoratge sanitari. El gran salt de la telemedicina".
