Berga admira els vestigis del seu passat medieval en una ruta guiada

Els vestigis de la Berga medieval han despertat admiració en la ruta guiada celebrada aquest matí per recordar la ciutat que la historiadora berguedana Dolors Santandreu, que va morir el passat desembre, va reflectir en la seva tesi doctoral sobre la vila de Berga a l'Edat Mitjana. El tomb per la ciutat, que ha aplegat una cinquantena de participants i ha comptat amb la companyia de la filla de Santandreu, Anna Parcerisa, ha permès realçar els monuments i els carrers que són testimonis d'un passat llunyà i reivindicar el sentiment de pertinença a una població amb història.

El fil conductor de l'activitat ha estat la passió de Santandreu per la història local. D'aquesta forma, un dels primers punts de parada ha estat la plaça del Carme, un espai de recolliment molt estimat per la historiadora. "La Dolors estimava cada racó de la ciutat i tenia una manera molt amena i pedagògica de difondre els coneixements", ha posat en relleu l'alcalde de Berga i historiador, Ivan Sànchez, dinamitzador de la ruta guiada, mentre explicava que l'any 1322 Berga va esdevenir una vila reial, un títol amb certs privilegis que la van fer més pròspera.

En aquella època, els espais religiosos tenien una importància cabdal, amb l'antiga església de Santa Eulàlia com a temple de referència. Els assistents admiraven el castell que ara ocupa el lloc on s’erigia l’església. En aquest emplaçament s'han dut a terme treballs arqueològics que "han permès descobrir restes dels murs de l'església romànica, que amb tota probabilitat devia tenir unes dimensions similars a la de Cardona", ha destacat l'historiador local Pol Navarro, en la visita. A més, ha afegit que amb les excavacions també s'han recuperat restes òssies anteriors a l'època romànica, "que indiquen que prèviament ja hi havia enterraments en aquest indret".

Amb una escolta atenta a les explicacions històriques, els participants han recorregut alguns dels passatges que recorden a l'antic entramat medieval, com el carrer Vilada, un dels vials més costeruts que ha ofert als visitants unes vistes esplèndides de la ciutat sota la boira. Sànchez ha recordat que, en aquella època, l'element que definia el paisatge urbà eren les muralles, "una obra d'envergadura que va tardar gairebé vint anys a consolidar-se". Darrere d'aquelles muralles s'amagava la vida quotidiana d'una vila on proliferaven els tallers d'oficis com el de fuster, el de ferrer o el de drapaire, "un dels més estesos en temps medievals", ha assenyalat el batlle.

En la part final del recorregut, que ha culminat al Molí de la Gratella, Sànchez ha ressaltat que a mitjan de segle XIV es va viure un període marcat per la decadència, arran d'un problema en els conreus vinculat amb una mala climatologia, "que va comportar una falta d'aliment per a la població i, com a conseqüència, més debilitat enfront de les malalties i epidèmies". La descripció d'uns temps difícils ha convidat el batlle a recordar que, en el gest de mirar enrere, "és important no oblidar les etapes més fosques, que formen part de la nostra història, i ens ajuden a entendre millor el present".

La visita ha conclòs amb un agraïment per part de la filla de Santandreu, que ha destacat que la seva mare sempre parlava de la importància de badar quan passegem per descobrir restes del nostre passat. Prenent en consideració les seves paraules, Sànchez ha obert la porta a celebrar més activitats vinculades a la història i ha convidat els presents a visitar l'exposició fotogràfica d'Isabel Casellas, autora de les imatges de la tesi de Santandreu, al Museu Comarcal de Berga fins al 18 de desembre.