Rossinyol

· Barret entre 4 i 12 cm de diàmetre. De color groc ataronjat, de vegades amb tonalitats blanquinoses. Molt carnós, en forma d’embut com una ampliació del peu.

· Peu cilíndric, a la base s’eixampla fins que es transforma en el barret. De color groc.

· Carn ferma. De color blanc crema. Amb olor de fruites i de gust suau i dolç.

· Làmines. Té uns plecs o venes gruixudes de color similar al barret i al peu.

Dades d'interès

Altres noms: girola, vaqueta.

Família: cantarel·làcies.

Coneixement: bolet molt conegut i apreciat sobretot als pobles del Pirineu i també del Montseny i una part del litoral del nord de Barcelona i de Girona.

Hàbitat: tant en boscos de planifolis com de coníferes, té preferència per terrenys àcids.

Època de l’any: a les comarques de muntanya el podem trobar a la darreria del mes de juny, però de forma generalitzada surt a final d’estiu i, depenent de les contrades, el podem trobar fins als darrers dies de tardor.

Valor culinari: comestible excel·lent, molt utilitzat a les cuines catalanes sobretot per a guisats.

Comercialització: bolet de gran demanda als mercats catalans. Una bona part dels rossinyols que acaben a les nostres taules vénen de països tan llunyans com Rússia, Polònia o Romania. Es comercialitza tant fresc com assecat, congelat o en conserva.

Altres espècies: l’únic bolet que ens pot portar a la confusió és la gírgola d’olivera (Omphalotus olearius), espècie molt tòxica, que es diferencia del rossinyol perquè té la carn ataronjada i làmines sota el barret.

Àrea de distribució

Espècie acidòfila, que aflora en gran varietat d'hàbitats. A les zones costeres i del prelitoral, de clima mediterrani, com la serres del Montnegre i el vessant sud del Montseny, el massís de les Gavarres i de l’Ardenya, l’haurem de buscar de setembre a desembre sota les alzines, roures i sureres. En l’àrea de clima atlàntic del nostre territori, el Montseny i una part de les Guilleries, la Garrotxa i la Val d’Aran, surt en els boscos de faig, castanyers i roures, de final d’agost fins al novembre; si les pluges han estat abundoses, no serà difícil de trobar-ne durant la darreria de la primavera i l’estiu. En forests de muntanya del Ripollès, la Cerdanya, Val d’Aran i punts del Pallars Sobirà, Alt Urgell i el Berguedà, el rossinyol surt sota les pinedes majoritàriament de pi roig, de la primeria d’estiu fins a mitjan tardor.