Uns 9.000 habitatges. Aquesta és la xifra que la Generalitat calcula que caldrà destinar a polítiques socials en els propers 20 anys a les comarques centrals. Només d'aquesta manera s'assolirà l'objectiu de disposar d'un 8% mínim de pisos destinats a aquesta fi que l'administració catalana s'ha marcat assolir abans del 2042 en nou ciutats: Manresa, Berga, Solsona, Sant Fruitós de Bages, Vic, Manlleu, Torelló, Tona i Calldetenes, que és on viu el 50% del tota la població de la Catalunya Central.
Hi ha 5 municipis més de l’àmbit de les comarques centrals que formen part de les àrees urbanes preferents: Sant Vicenç de Castellet, Centelles, Taradell, Moià i Artés. En aquests municipis viu el 9% del total de la població de l’àmbit de les Comarques Centrals. Aquests municipis han d’assolir que el parc de lloguer social sigui del 2,8% i a més, haurà de promoure quinquennalment nous habitatges amb protecció oficial de compravenda, de tinences intermèdies o de lloguer social a raó de 7 habitatges per cada 1.000 habitants.
Altres 30 municipis que formen part de les àrees urbanes no preferents on hi viu el 30% del total de la població de l’àmbit de les Comarques Centrals i han d’assolir que el parc de lloguer social sigui del 2,4%. Aquests municipis són: Sant Joan de Vilatorrada, Santpedor, Sallent, Roda de Ter, Navàs, Navarcles, Súria, Gironella, Cardona, Puig-reig, Pont de Vilomara i Rocafort, Balenyà, Castellbell i el Vilar, Calaf, Seva, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Salvador de Guardiola, Balsareny, Sant Julià de Vilatorta, Monistrol de Montserrat, Gurb, Prats de Lluçanès, Sant Pere de Torelló, Avinyó, Folgueroles, Santa Eugènia de Berga, Avià, l’Esquirol, Sant Quirze de Besora i Sant Vicenç de Torelló.
La resta de municipis, 96, formen part de les àrees rurals on viu el 12% del total de la població de l’àmbit de les comarques centrals. Aquests municipis han de complir amb l’objectiu d’incrementar el seu parc de lloguer social fins a assolir com a mínim l’1% del total del parc d’habitatges principals del municipi i seran objecte d’un dels plans específics que contempla el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge a desenvolupar, el pla específic de les àrees rurals.
Cal incrementar els habitatges amb lloguer social per arribar a l’objectiu del 7%
A Catalunya hi ha 163 municipis que aglutinen més del 80% de la població i seran els que hauran de disposar d’un 15% mínim d’habitatges destinats a polítiques socials en el termini de 20 anys. L’estimació és que serà necessari obtenir 300.000 habitatges destinats a polítiques socials en les àrees de demanda forta i acreditada.
Així mateix, caldrà incrementar el parc de lloguer social, que actualment està format per uns 54.000 habitatges, per arribar als 202.000 necessaris per assolir l’objectiu del 7% d’habitatge de lloguer social.
A més d’ampliar el parc de lloguer social, caldrà impulsar la construcció d’HPO de compravenda i de tinences intermèdies amb 107.800 habitatges.
El Pla territorial sectorial de l’habitatge, d’acord amb el que determina l’article 12 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, té com a principal objecte constituir el marc orientador per a l’aplicació a tot el territori de Catalunya de les polítiques d’habitatge.
Aquest Pla s’ha actualitzat respecte a l’anterior aprovació inicial del 2019 per donar compliment a les prescripcions recollides al DL17/2019 i per l’actualització de les dades per adaptar-les al nou horitzó del pla (2022-2042) i és per això que s’han organitzat aquestes Jornades per explicar als municipis que formen part de les àrees de demanda forta i acreditada aquestes modificacions.
