La presidenta d’Òmnium al Bages i al Moianès, Anna Vilajosana, considera que aquesta Diada ha de marcar un canvi de cicle, amb l’objectiu de deixar enrere les crítiques i les acusacions entre partits per buscar consensos amplis que convidin la ciutadania a recuperar la il·lusió pel moviment.
En el seu cas, com encara aquesta Diada?
L’encaro sent conscient que hi haurà molta gent a qui li costarà tornar-se a mobilitzar i, en part, ho entenc per tot allò que ha suposat la pandèmia, però crec que ha de ser una Diada que marqui un canvi de cicle. Cinc anys després del referèndum de l’1 d’Octubre, necessitem fer un punt i a part, renovar els lideratges per tal de dibuixar un nou camí que ens condueixi cap a la independència, però sense oblidar el que hem viscut.
Òmnium comparteix la crítica als partits que llança l’ANC?
Òmnium no busca criticar els partits polítics, allò que pretén és demanar que s’actuï en una determinada direcció i amb contundència, sense perdre de vista que la independència no l’aconseguirem sense els partits, ni tampoc creant unes sigles noves que agafin les mateixes dinàmiques. Tot i això, sí que exigim als partits que siguin capaços de mirar-se els uns als altres i posar-se a treballar conjuntament, sense la necessitat de buscar culpables.
La mobilització ciutadana és un factor clau per aconseguir la unitat?
La societat civil va arribar a ser el motor que va impulsar la unió entre partits d’un espectre molt ampli per tal de treballar a favor de la independència. Evidentment, quan hem arribat més lluny és quan hem anat plegats, amb una estratègia compartida. En aquest sentit, crec que ara s’ha demostrat que, quan aquesta direcció unitària és inexistent i la gent mira més el país en clau de partit, és quan no s’avança cap a la independència.
Les desavinences entre els partits també han afectat l’organització de la Marxa de Torxes a Manresa.
Enguany Òmnium va plantejar a la Comissió 11 de Setembre, que organitza la Marxa de Torxes, la possibilitat d’introduir algun petit canvi en l’acte. Tot i això, les desavinences entre els partits i les entitats que formen part de la comissió no van venir tant per la tria del recorregut o la idea d’introduir-hi novetats, sinó que les divergències van sorgir a l’hora de pactar el manifest que sempre es llegeix en l’esdeveniment. Els partits adoptaven uns posicionaments allunyats entre ells, mentre que Òmnium optava per un manifest més integrador i transversal, fugint d’acusar els partits o buscar culpables. Davant la falta d’acord, es va decidir cancel·lar, tot i que Òmnium tirarà endavant un acte en solitari durant la vigília de la Diada perquè considerem que tenim la responsabilitat de ser-hi presents.
Quina ha de ser l’estratègia per revertir el desànim envers el procés?
Els que esperen que la il·lusió vingui des de fora s’equivoquen. La responsabilitat individual és fonamental. Al final, aconseguirem allò que siguem capaços de fer quan anem plegats. La il·lusió o el desànim els ha de combatre un mateix, a partir de preguntar-se: què puc fer per la llengua o què puc fer pel país? El més segur és que, si ens quedem a casa, no construirem res.
