Com si fos un carnaval d’estiu, amb carrosses guarnides i gent disfressada, Puigcerdà va viure ahir un dels actes més emblemàtics de la Festa de l’Estany. No van desfilar, però van lluir estàtiques, matí i tarda.
La festa, que l’any passat es va haver de suspendre per la covid, s’ha fet enguany prescindint d’algun acte i reconvertint-ne d’altres. L’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, se’n mostrava satisfet, recordant que «és la festa més tradicional, màgica, concorreguda, i la que compta amb més implicació de colles i grups locals». Després del parèntesi de l’any passat, l’aposta de l’Ajuntament ha estat celebrar la Festa de l’Estany amb limitacions i garantint totes les mesures de seguretat anticovid: «No hem pogut fer la festa tal com la tenim concebuda, però estem contents del resultat».
Després d’una setmana de concerts (Judit Neddermann, Els Amics de les Arts, Momo...), teatre, espectacles infantils (El Pot Petit)... ahir hi va haver el colofó final: carrosses quietes des de la plaça Barcelona fins al parc Schierbeck, que permetien als visitants passejar i veure-les de prop. «Les restriccions de la covid ens han impedit fer la rua habitual, però ho hem reconvertit en una plantada de carrosses que ha tingut molt bona resposta». No va ser una rua dinàmica, sinó estàtica però no hi van faltar els gegants i la imatgeria folklòrica; carrosses engalanades amb diferents motius, i amb referències còmiques i crítiques a l’actualitat ceretana; i la Vella de l’Estany, acompanyada de la Princesa de les Aigües i el Príncep dels Aires.
Aquest any no hi va haver premi per a les millors carrosses sinó que es va ampliar la dotació econòmica per a cada colla participant, passant dels 1.000 euros de les altres edicions als 1.250 euros, per cadascuna.
Carrosses a banda, en aquesta edició ha calgut fer adaptacions en altres actes. Es va fer una representació teatralitzada de la llegenda de la Vella de l’Estany, amb públic assegut i recinte perimetrat; i un espectacle de foc dels dimonis que va substituir el tradicional correfoc. I no va haver-hi castell de focs artificials.
La Vella de l’Estany, símbol d’una celebració històrica
La Festa de l’Estany de Puigcerdà és una festa històrica, molt arrelada a la població. Segons l’alcalde, Albert Piñeira, «és molt estimada per a tothom, i marca la fi de temporada estival a Puigcerdà i la Cerdanya». La primera edició es va fer el 1886. És una festa amb 135 anys d’història, tradició i llegenda.
Segons la llegenda popular, la Vella de l’Estany era una dona nonagenària que vestia sempre de negre i que vivia al carrer dels Ferrers de la Vila, d’on va ser obligada a marxar quan es va començar a construir l’estany de Puigcerdà. Decidida a no abandonar casa seva de cap manera, va acabar vivint sota les aigües de l’estany.
Cada any, però, surt del fons de les aigües i es passeja pels carrers i les places de Puigcerdà. La representació d’aquesta llegenda, amb la incorporació de nous personatges com són la Princesa de les Aigües i el Príncep dels Aires, és l’eix central de la Festa de l’Estany, un dels esdeveniments més esperats pels vilatans i pels estiuejants que visiten la comarca.
