Les travesses estan fetes. I si es complissin, podrien donar lloc a més d´una sorpresa. Aquesta nit, Rodolfo Chikilicuatre (paper que interpreta l´actor igualadí David Fernández) i la seva cançó «El baile del Chiki-chiki» tenen l´oportunitat de convertir-se en les noves Massiel i Salomé del segle XXI en l´edició més surrealista d´Eurovisió viscuda fins ara. Regió7 ha preguntat a alguns dels músics i compositors de les comarques centrals el seu parer i la resposta és unànime. La cançó no passarà a la història, però podria obtenir un bon resultat aquesta nit a Belgrad (Sèrbia). La cita es podrà seguir per TVE, a partir de les 9 del vespre.

Precisament no són elogis el que recull la proposta de Rodolfo Chikilicuatre. Natxo Tarrés, membre del grup Gossos, si bé reconeix que la cançó té «un punt ‘cutre´ que provoca somriures», també en destaca el poc vessant musical que aporta. «És més un espectacle d´humor que una cançó», diu i afegeix que, segons el seu pare, seria positiu que acabés en primer lloc, especialment per emfatitzar el declivi del certamen: «Eurovisió ha perdut molt musicalment i és cada vegada més ‘freak´. El triomf d´una proposta com la que presenta Espanya seria trist, però a la vegada permetria generar un debat». I és que les balades i temes pop han de competir ara amb titelles en forma d´ànec -representant d´Irlanda, eliminat a semifinals-, galls (Bòsnia-Herzegovina) i avis hip-hopers (Croàcia).

Joan Arnau, director del Conservatori de Música de Manresa, és del mateix parer que Tarrés: «el que ofereix Rodolfo Chikilicuatre no és ben bé música, amb tot el meu respecte. Ho considero més un espectacle. I, de fet, segueix la línia d´allò amb què s´ha convertit el festival d´Eurovisió els darrers anys». Arnau fa una altra comparació: «en música, com en el futbol, hi ha diferents divisions i dubto que d´aquí a 30 anys algú faci un ‘remix´ de la cançó de Chikilicuatre com encara ara passa amb ABBA». Tanmateix, i tenint en compte que «a Eurovisió pot passar qualsevol cosa» i que «fa dos anys va guanyar un grup que semblava haver sortit dels ‘Senyor dels anells´», pronostica un tercer lloc per a l´igualadí. Perrea, perrea.

Oriol Pérez, lletrista del grup bagenc Tupolev, crític musical i coordinador de la Xarxa de Música de Catalunya, tampoc no es mossega la llengua i assenyala que «enviar un personatge com Rodolfo Chikilicuatre a Eurovisió és lamentable i exhibeix generosament el nivell cultural d´Espanya i Catalunya, perquè no cal oblidar que aquest és un producte sorgit de la factoria d´Andreu Buenafuente». Segons Pérez, «la proposta és un fenomen mediàtic, amb res d´artísitc, i que no mereix cap consideració. Es diu que s´hi envia el pallasso perquè el concurs és decadent. Doncs davant d´això, la millor opció és no participar-hi». Àustria, per exemple, ha pres enguany aquesta decisió..

En total, aquest 2008 participen al concurs 25 països., alguns amb representants de gran nivell musical. De tota manera, en l´hipotètic cas que la cançó agradés i acabés entre les 10 primeres, Rodolfo Chikilicuatre es convertiria en el cinquè representant estatal a aconseguir-ho dels darrers deu anys, entre aquests la surienca Beth (8a el 2003). En les últimes tres edicions, D´Nash, Las Ketchup i Son de Sol s´han mogut entre el 20è i el 21è lloc.

Entre els més optimistes, Toni Company, component del grup cardoní Strombers, i Antonio Borjas, membre dels santjoanencs Remendaos. Ambdós coincideixen a dir que Espanya guanyarà. Company creu que «David Fernández transmet molt més que la majoria de cantants que s´hi presenten i la cançó té frescor. Segur que guanyarà el concurs amb diferència». Borjas, per la seva banda, opina que «Eurovisió està passat de moda i s´ha convertit en un espectacle ‘freak´. Per això Chikilicuatre pot guanyar. Tot i ser un actor, va ser el millor en la selecció prèvia», d´entre 500 candidats.

Núria Checa, directora de l´escola de música de Sant Joan de Vilatorrada, assenyala dos possibles motius pels quals el «Chiki- chiki» s´ha convertit en cançó eurovisiva. Per una banda, destaca «l´àmplia promoció que ha rebut del programa que l´ha creat [Buenafuente]» i per l´altra es pregunta si «la gent l´ha votat perquè ja veu el concurs d´Eurovisió com un espectacle decandent i ha volgut transmetre el que en pensa». Lluny, diu, queden els temps en què quan «Eurovisió era un esdeveniment familiar, que reunia tota la família entorn del televisor».