Una lesió al braç esquerre causada per un accident de bicicleta neguiteja Hussein Garcés (Manresa, 1979), un català amb arrels algerianes per part de pare que publica el seu primer disc però no el pot presentar fins que tingui l'articulació reparada. L'àlbum de debut Pasen, acomódense y salgan por donde puedan situa el cantant i guitarrista bagenc en un territori inexplorat, el d'un so que defineix com a folk-grunge amazic.

"Costa trobar una personalitat pròpia", assegura Garcés tot expli- cant que als catorze anys va trobar en la música un refugi per escapar d'una infantesa complicada. Amb la guitarra entre els braços i provant les possibilitats d'una veu poderosa, va créixer decidit a convertir l'art en el seu ofici. La recerca de l'estil l'ha conduït a un primer disc de vuit cançons que recull l'experiència adquirida en els gairebé dos-cents concerts que ha realitzat per escenaris de Catalunya, Espanya i França.

Hussein Garcés no vol ser una còpia de res. Fins al punt que la seva identitat, repartida entre les nacionalitats dels seus progenitors, és un laboratori per expressar un tipus de música "del qual no he trobat cap precedent a l'estat". Transitant entre el folk i el grunge, va viure un punt d'inflexió en conèixer la discogràfica andalusa Otomo Recs, que li va plantejar l'edició d'un disc compacte. Naz (guitarres elèctrica i acústica, baix i teclats) i Luis (bateries, sintetitzador i guitarres) acompanyen Garcés (guitarra acústica i veu) en un projecte que es basa "en la música berber fusionada amb overdrives i distorsions amb el so brut anomenat grunge a la dècada dels 90".

El músic manresà és un artista hiperactiu amb una destacada ca- pacitat per a la composició. Fa un parell d'anys va realitzar per a un treball de Ferran Baucells un tema a través del mòbil, "el primer que es va realitzar a Catalunya i la resta de la península, segons em va explicar un dels organitzadors del Festival de Cinema amb telèfons mòbils Cine Phone".

Una altra fita en la seva encara breu trajectòria és la cançó Montserrat, "la senyera del meu propi estil en el seu màxim exponent", apunta l'intèrpret, que signa el seu projecte com a Le Clotêt avec Garcés. Amb ganes de tornar a agafar la guitarra, planeja donar a conèixer el disc a Manresa i després sortir a girar. "Tinc bolos per anar a diferents punts de l'estat", apunta. Només falta que l'extremitat estigui en les condicions idònies per pessigar les cordes de la guitarra.