«En Ralph destrueix internet»: aventures en xarxa

En Ralph, el destructor és una de les grans pel·lícules animades dels darrers anys gràcies a la seva mirada entre corrosiva i nostàlgica al món dels videojocs, però també per la seva capacitat per construir personatges creïbles i emotius. Aconseguia, a més, interpel·lar diferents generacions d'espectadors, en gran mesura per un irresistible sentit de l'humor. Ara ens arriba la seva seqüela, que porta el protagonista pels vicis i paradoxes d'Internet.

Semblava que els seus respectius universos viurien en harmonia per sempre més, però quan Sugar Rush veu perillar la seva estabilitat Ralph i Vanellope hauran de tornar a formar equip per endinsar-se a la xarxa i trobar la peça que els permetrà salvar-la. Per descomptat, el viatge estarà ple de perills, sobretot perquè els protagonistes, habitants de mons virtuals molt senzills, descobreixen que la xarxa és plena d'elements imprevisibles i fins i tot absurds.

Si a la primera entrega la cosa anava de furgar en el que no veiem dels videojocs (aquesta assumpció que sempre hi ha un dolent a batre, independentment dels matisos), aquí del que es tracta és de riure's dels trets característics de la xarxa, això tan ple d'emojis i símbols estranys que hem acabat adoptant com a propis.

Dirigida per Rich Moore i Phil Johnston, En Ralph destrueix Internet torna a tenir les veus de John C. Reilly i Sarah Silverman per als protagonistes de la funció, mentre que entre els fitxatges destaquen Gal Gadot, Taraji P. Henson i Alfred Molina. La banda sonora es deu de nou al talent de Henry Jackman, que en el primer lliurament firmava un dels millors treballs de la seva interessantíssima trajectòria.