Damià Olivella va aparèixer sol, només acompanyat de la seva guitarra, tot i que a l'escenari també hi havia un teclat i una bateria. De qui eren? Encara hauríem d'esperar una mica per descobrir-ho. Divendres, el músic manresà va oferir l'últim concert de la gira Ànima blues, un homenatge al blues i al soul que l'han influenciat i que va aplegar unes dues-centes persones al teatre Conservatori. Com no podia ser d'una altra manera, el concert va començar a ritme de blues, amb A mig camí. Olivella es va centrar en les cançons del darrer treball, però al repertori també hi van tenir cabuda temes com Nascut per això, que «tot i no estar inclosa al disc m'agrada molt fer-la».

Era una nit especial i el cantautor es va voler acompanyar de «persones estimades amb les quals he compartit molts moments musicals i que avui em feia molta il·lusió que hi fossin». Ara sí, el primer convidat de la nit. Per interpretar Crazy, de Seal, el músic tenir la col·laboració de Josep Cordobés a la bateria, a qui va demanar que es quedés a per tocar Siting on the dock of the bay, d'Otis Redding, que van enllaçar amb el clàssic My girl.

Per a Olivella, Stevie Wonder «és inspiració» i per això no és estrany que toqués diversos temes. El primer, Overjoyed. La influència de la música negra es respira en tot el que fa aquest músic amb una veu carregada de sentiment i uns dits incansables a la guitarra que divendres van donar forma a un concert carregat de sentiments. Amb el blues Ramblin' on my mind el músic homenatjava Robert Johnson i Eric Clapton. Moment per rebre el segon convidat de la nit, Joan Miranda als teclats, amb qui va compartir Some days ara diamonds, de John Denver. «Perquè quedi equilibrat, també li demanaré que es quedi per fer un altre tema». Plegats van tocar l'espiritual Un brot de llum. «És una cançó que feia molt que no tocàvem i que parla d'aquesta ànima blues».

Una nit de final de gira «és un bon moment per dir adeu a algunes cançons que m'han acompanyat durant anys», i va sonar Gratitud. Olivella ja està treballant en el proper treball discogràfic, que inclourà temes de soul en català com Santa nit o una versió de Isn't she lovely, que divendres també van sonar al Conservatori.

A la recta final del concert i amb els convidats a l'escenari va arribar l'encomanadís Superstition. El cantautor s'acomiadava amb un emotiu Purple rain, de Prince, un altre dels seus referents. Al torn de bisos arribaria La clau, «l'única peça de nova creació que inclou l'últim disc», i Man in the mirror, de l'admirat Michael Jackson. Stand by me va posar punt final a l'hora i mitja de concert.