És difícil? S'està morint? Serveix per renegar i parlar en la més secreta intimitat? El català és un tema recurrent, un debat interminable: els joves l'estan deixant de banda? I TV3?, per què cada cop hi ha més queixes de l'abandonament que pateix a les aules universitàries? Som gent educada o uns badocs si ens passem al castellà quan algú se'ns adreça en aquesta llengua o, pitjor encara, quan creiem que algú, pel seu aspecte, ja suposem que no ens entendrà? Prou! Sense oblidar totes aquestes controvèrsies, fem una mirada al nostre nivell de català i endinsem-nos en el divertit Curset que han perpetrat la filòloga Míriam Martín Lloret, l'humorista Joan Ferrús i la il·lustradora Olga Capdevila. Publicat per Blackie Books, fa un repàs en deu capítols a molts dels aspectes bàsics que cal conèixer per parlar amb correcció la llengua de Pompeu Fabra.

«Ens hem de treure de sobre la idea que el català és difícil i que, per exemple, no serveix per insultar», explica Míriam Martín Lloret, que treballa a l'Optimot (servei en línia de consultes lingüístiques de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat) i parla de llengua a l'Estat de Gràcia de Catalunya Ràdio. El trio que signa Curset i l'editor Jan Martí creuen en el català fins al punt que penetren en el territori dels llibres d'aprenentatge lingüístic amb el rigor i, també, l'humor per bandera. «Qui ho diu, que la llengua i l'humor no són compatibles?», es pregunta la filòloga barcelonina: «És important que, al costat de les lliçons, fem un retrat de la societat, de com som els catalans, per riure'ns de nosaltres mateixos».

Cadascun dels deu capítols el presenta un personatge arquetípic del país, des de l'ambaixadora del pa amb tomàquet a la família neorural del Montseny, el cunyat nostrat o aquella gent que va pel món parant l'orella i caçant catalans. La comicitat i les il·lustracions són presents en pràcticament cadascuna de les 320 pàgines i, al final de cada àmbit, el lector hi troba un catàleg de personatges il·lustres, com la castanyera o el Monstre de Nadal.

Apte per a tots els públics

El Curset, com indica el seu subtítol (Mètode de català per a tothom), s'adreça a tots els públics, si bé no parteix de zero i pressuposa un mínim coneixement de la llengua. «Els cursos convencionals, que són avorridíssims, amb perdó, mai no són del tot exhaustius», afegeix Martín Lloret. Aquest tampoc ho pretén però ofereix una mirada completa als fonaments de la llengua. No hi falten les explicacions sobre els sempre inescrutables pronoms febles, la sibil·lina diferència entre ser i estar, temes bàsics com el número i el gènere (per a en Cruyff no n'era gaire, de bàsic), les infinites formes verbals...

«No és fàcil fer una tria de continguts llaminers», afirma l'autora, i continua enumerant altres pilars sobre els quals s'edifica el català com els pronoms personals, els demostratius, l'accentuació i l'apostrofació... «Segueixo la gramàtica normativa, però també parlem dels registres col·loquials i informals, les variants dialectals dels Països Catalans...», i s'ofereix un vocabulari «triat a consciència». El cursetista té al seu abast un catàleg prou ampli de maneres d'anomenar la «merda» i els genitals masculins i femenins. «En català es pot insultar i es pot parlar de sexe», conclou Martín Lloret, que insisteix que «no cal passar-se al castellà quan volem fer una brometa, com passa a vegades en programes de televisió, el català també serveix per fer això».

Xarxes inflamades

En un país sense estat com Catalunya, els debats sobre la llengua prenen sovint dimensions exagerades. I, darrerament, una de les plataformes del combat és Twitter, on hi ha «puristes, Virgilis i gent que va

corregint tothom a tort i a dret. Nosaltres volem que la gent parli el català sense por ni complexos, i si cometen errades, ja n'aniran aprenent, no cal que apareguin aquestes persones que van corregint a garrotades. I no dic que, quan pertoqui, es pugui corregir, però no d'aquesta manera».

De fet, a vegades s'arriba a uns límits incomprensibles en què la correcció «no ve a tomb perquè es corregeixen tuits d'algú que explica una mala notícia personal i el que menys toca és corregir les faltes que fa. Hi ha poca empatia en un cas així».

I què en pensa Martín Lloret, de la supressió dels accents diacrítics? «Aquest tema em fa mandra... diuen que costa distingir els significats, però el context ja te'ls dona. I digue-ho als que volen aprendre la llengua si no els fa la vida més fàcil».

Un altre debat habitual és el de la presumpta complicació que implica l'aprenentatge del català. «Cada llengua té les seves dificultats», afirma la filòloga: «El problema és que el català és una llengua subordinada que s'emmiralla en la més poderosa i s'estigmatitza a causa del castellà. I ens trobem que hi ha gent que diu que és bilingüe però que fan servir la llegua més poderosa per no tenir conflictes».

Malgrat això, Martín Lloret assegura que és «optimista» sobre el futur de la llengua: «Tinc esperança», però alhora «no hem d'oblidar el context en què estem, n'hem de ser conscients». Per aquest motiu, «hem de canviar dinàmiques, no canviar sempre al castellà, perquè hi ha gent que ens entén i empatitza amb la llengua». De fet, en diversos àmbits comencen a alçar-se les veus crítiques amb els atacs que pateix el català: «Cada cop hi ha més gent que explica casos de classes a la universitat que es fan en castellà perquè un alumne ho demana. Denunciar això és empoderar-se». La filòloga conclou que «l'etiqueta de difícil que es penja a la nostra llengua ve d'aquells que no la fan servir».

Els joves, un focus de risc

On són els perills per al català? «Hi ha diversos fronts oberts», avisa Míriam Martín Lloret. «Amb els joves hi tenim molt a fer, és el sector de població que més em preocupa, perquè els referents culturals que tenen són en castellà. Cal fer pedagogia i ensenyar-los que el català és igual de vàlid per fer el que vulguin fer: si ets bo, ja arribaràs on vulguis arribar, i si cal que en un moment donat es tradueixi el que fas, ja es traduirà. Els hem de dir que no s'han d'estigmatitzar pel fet de fer servir la nostra llengua. Hem de picar pedra, però també els de 30, 40 anys, que van de modernets i parlen castellà perquè diuen que és més guai. Gent que parla el català i que no fa la reflexió que el català s'està morint».