«Quina hauria estat la vida de Josep Noguera si no s’hagués exiliat?», es pregunta Joaquim Aloy, president de l’Associació Memòria i Història de Manresa. El telefonema (missatge telefònic) contra el dictador Primo de Rivera va ser la causa d’una fugida sense retorn. A Manresa, Noguera era un enginyer referent de la innovació de la indústria tèxtil. El manresà formava part d’una colla de joves catalanistes i republicans, entre els quals Josep Maria Planes, Anselm Corrons, Vicenç Prat, Joan Baptista Claret i Josep Santasusana.
El 10 de maig de 1925 tots ells es van dirigir a la central de telèfons per saber el resultat de la final del Campionat d’Espanya entre el Barcelona i l’Arenas de Guetxo. I van decidir que la victòria catalana -i la del Júpiter- bé valia una felicitació a Primo de Rivera. «Inconsciència i joventut», van omplir l’imprès d’un telefonema amb aquestes paraules: «Excmo. Sr. D. Miguel Primo de Rivera, honorable hijo de puta. Felicitamos efusivamente triunfo catalanes...», com explica Prat a les seves memòries i recull l’historiador Manuel Márquez.
Els joves van sortir de l’oficina sense estripar el telefonema, que va recollir minuts després un policia que, casualment, va entrar a telefonar. Detinguts tots excepte Noguera, que ja treballava a Sabadell i a qui no van delatar (Prat en les seves memòries apunta que va ser Noguera qui va escriure el text tot i que ell, en les seves notes autobiogràfiques, no ho assumeix), el jove enginyer va preparar la seva fugida. De Manresa a Manchester passant per Saint-Tropez. Probablement, diu Aloy, hauria marxat igualment però més tard, tal com explica Vicenç Prat en les seves memòries: Noguera «feia temps que era pressionat per la fira Casablancas per anar l’estranger».
El telefonema ho va precipitar tot. Els altres van estar detinguts 15 dies i Prat -que feia el soldat-, més de sis setmanes. Dos anys després, els van absoldre a tots. Però Noguera ja era a l’exili.
