Quiosc

Regió7

La felicitació a Primo de Rivera que va provocar l'exili d'un enginyer manresà

Josep Noguera va omplir el 1925 un telefonema punyent dirigit al dictador

Imatge d'arxiu d'una misiva Alba Diaz

«Quina hauria estat la vida de Josep Noguera si no s’hagués exiliat?», es pregunta Joaquim Aloy, president de l’Associació Memòria i Història de Manresa. El telefonema (missatge telefònic) contra el dictador Primo de Rivera va ser la causa d’una fugida sense retorn. A Manresa, Noguera era un enginyer referent de la innovació de la indústria tèxtil. El manresà formava part d’una colla de joves catalanistes i republicans, entre els quals Josep Maria Planes, Anselm Corrons, Vicenç Prat, Joan Baptista Claret i Josep Santasusana.

El 10 de maig de 1925 tots ells es van dirigir a la central de telèfons per saber el resultat de la final del Campionat d’Espanya entre el Barcelona i l’Arenas de Guetxo. I van decidir que la victòria catalana -i la del Júpiter- bé valia una felicitació a Primo de Rivera. «Inconsciència i joventut», van omplir l’imprès d’un telefonema amb aquestes paraules: «Excmo. Sr. D. Miguel Primo de Rivera, honorable hijo de puta. Felicitamos efusivamente triunfo catalanes...», com explica Prat a les seves memòries i recull l’historiador Manuel Márquez.

Una de les pàgines del sumari on es recull la felicitació Arxiu Comarcal del Bages

Els joves van sortir de l’oficina sense estripar el telefonema, que va recollir minuts després un policia que, casualment, va entrar a telefonar. Detinguts tots excepte Noguera, que ja treballava a Sabadell i a qui no van delatar (Prat en les seves memòries apunta que va ser Noguera qui va escriure el text tot i que ell, en les seves notes autobiogràfiques, no ho assumeix), el jove enginyer va preparar la seva fugida. De Manresa a Manchester passant per Saint-Tropez. Probablement, diu Aloy, hauria marxat igualment però més tard, tal com explica Vicenç Prat en les seves memòries: Noguera «feia temps que era pressionat per la fira Casablancas per anar l’estranger».

El telefonema ho va precipitar tot. Els altres van estar detinguts 15 dies i Prat -que feia el soldat-, més de sis setmanes. Dos anys després, els van absoldre a tots. Però Noguera ja era a l’exili.

Compartir l'article

stats