Quiosc

Regió7

Edu Esteve Cantant i exconcursant d'Eufòria

«Vull que en els meus concerts la gent desconnecti dels seus problemes»

El badaloní Edu Esteve oferirà un espectacle gratuït el 16 d’agost inclòs en la Festa Major de Martorell, el primer que farà en solitari després de sortir del nou concurs de TV3, «Eufòria»

L'artista badaloní i exconcursant d'Eufòria Edu Esteve Arxiu particular

Pocs dies després de fitxar per la discogràfica Música Global, diu que ha arribat fins on és ara gràcies a la seva «lluita» per obrir-se un lloc en la indústria musical. Amb un disc en solitari, Fènix, i després de quedar-se a les portes d’entrar a Operación Triunfo el 2020, a Edu Esteve (Badalona, 1992) va arribar-li l’oportunitat per complir un somni fa uns mesos. Amb 29 anys va convertir-se en un dels 16 afortunats que van participar en el concurs musical de TV3 revelació de la temporada, Eufòria. Dos mesos després de sortir-ne cinquè classificat, el 16 d’agost visita Martorell, on farà el seu primer concert en solitari un cop acabada l’edició.

Què en pot avançar, del xou de Martorell?

Durarà una hora aproximadament i hi haurà cançons tant d’Eufòria com de Fènix. Ballaré molt i espero que la gent s’ho passi molt bé. Visualment, m’agrada innovar, i per això hi haurà coses diferents i interessants de veure. Potser hi haurà alguna sorpresa més. 

Parlem del concurs. S’esperava arribar fins a la semifinal i quedar en cinquena posició?

No, per res del món. Recordo que durant els primers dies li deia a la meva família que l’únic que volia era passar de la primera gala. Setmana rere setmana t’ho vas treballant i vas veient com cada dia pots donar una mica més de tu per arribar més lluny.

El cantant Edu esteve parla amb Regió7 sobre el seu futur més pròxim

El cantant Edu esteve parla amb Regió7 sobre el seu futur més pròxim Redacció

Com està vivint els mesos posteriors al programa?

Tots vivíem en una bombolla i tot era molt intens. L’únic moment del dia en què no convivíem amb els companys era a la nit. Ara, quan hem sortit, sí que és cert que cadascú ha tornat a la seva vida i hem anat agafant camins diferents. Però hem format una família molt maca. També és cert que dos mesos després encara em costa assimilar algunes coses. Veig els vídeos de les gales i em sembla com si fes anys de tot. Fins i tot, no ets conscient d’algunes coses. Estaves tan enfocat que et costa assimilar tot el que vas fer. Tot va ser molt intens, però alhora molt efímer.

L’Edu de la nit d’abans de començar Eufòria i l’Edu de l’agost són la mateixa persona?

Crec que sí, però amb més coneixement sobre conceptes musicals i amb molta més experiència. I sobretot, amb les coses més clares que mai. La nit d’abans de començar el concurs, encara no teníem ben clar que ens trobaríem i quan veus tot el que has fet, t’adones que ha sigut com cursar un màster. Al programa he après a fer de tot. També he conegut persones increïbles que em poden donar un cop de mà en tot el que necessiti.

«He passat anys de merda, però ara estic aquí». Deia això al rap que va idear i va incloure a la seva interpretació de Beggin, de Måneskin. Quin significat té per vostè haver viscut l’etapa d’Eufòria?

Superació i lluita. Els últims anys han sigut molt durs mentre provava de fer-me un lloc a la indústria musical. En els darrers va haver-hi covid i abans, encara no estava massa format. Ho intentava i, a base de ganes, al final les coses acaben sortint. Vinc d’una època de la vida bastant fosca en què vaig passar-ho malament. Realment, això no és un regal, ja que m’ho he treballat jo, sinó una oportunitat. Però que em donessin la possibilitat d’ensenyar tot el que puc fer em fa sentir molt agraït.

Creu que ha sortit de la seva zona de confort?

Sí. A vegades pensava: què és això que m’estan fent fer? I el director escènic i coach de veu d’Eufòria, Daniel Anglès, sempre em deia que estigués tranquil, que confiés en ell. I això fa que surtis de la zona de confort. Quan vaig cantar Bad Habits d’Ed Sheeran, per exemple, vaig haver de fer tota l’actuació, que era moguda, ballant en una cadira. La meva cara als assajos era d’incredulitat, però després ho penses i si no fas aquestes coses en llocs com el programa, no les faràs. No crec que torni a ballar en una cadira.

Les actuacions, en el seu cas, generalment li potenciaven el costat més bandarra. Creu que aquest perfil que ha anat creant al programa s'ajusta a la teva forma de ser o al que vol projectar com a artista?

M'agrada el que projecto, perquè quan trepitjo l'escenari, sento moltes coses. Des de molt petit escolto Hip-Hop americà i R&B i tot segueix aquest estil. M'agrada transmetre força, però al mateix temps, et puc cantar una balada. Hi ha cançons que et demanen posar-te seriós i d'altres que et demanen altres coses. En aquest sentit, al concurs, la coach d'interpretació, Carol Rovira, em va ensenyar molts trucs per enfrontar totes aquestes cançons i les actituds amb què has d'interpretar-les.

Arran de la mort del seu pare, Albert Esteve, un referent del món del bàsquet a Badalona, va escriure i incloure al disc Fènix la cançó Un Nou Àngel, tot un homenatge. Què creu que li diria ara?

No s’ho creuria. Estaria molt content si veiés que estic treballant per aconseguir el meu somni i ser artista. M’ha vist molts anys treballant a casa. He passat moltes nits sense dormir, escrivint i estudiant música. Estic segur que estaria molt orgullós. Faig servir molt la seva filosofia. Ell educava a través de l’esport i jo intentaré fer-ho a través de la música. Vull que la gent, quan vingui a un concert, s’ho passi bé i que desconnecti de tots els problemes que tingui a casa. L’important és que es diverteixin, que estem a la vida per poc temps. Mai sabem quan s’acabarà i hem d’aprofitar tots els moments.

Fa pocs dies va anunciar que ha fitxat per Música Global, una discogràfica de referència a Catalunya. S’ho esperava?

Quan vaig començar a Eufòria no m’ho imaginava. Tu treballaves per millorar les teves actuacions, però, evidentment, un dels teus objectius era que et fitxés una discogràfica. Per a mi, Música Global, sempre havia sigut un referent. En una de les primeres reunions que vam tenir, els vaig dir: «per mi sou el Barça, i jo soc molt culer» (riu). Ho fan tot molt bé i m’hi sento com a casa. T’ajuden a créixer. Em fa molta il·lusió formar part de la discogràfica, també, perquè entre els artistes que porten hi ha Samantha Gilabert amb qui vaig coincidir durant els càstings d’Operación Triunfo 2020, o Miki Núñez.

Quan tindrem música nova d’Edu Esteve?

Durant el mes d’agost compondré tot el que pugui per treure cançó, espero, de cara al setembre o l’octubre. El disc encara no ho sé. El setembre també començaré una nova formació en ball i cant, per tant, ja et pots imaginar quin estil seguiran les actuacions que prepararem. La idea és que tot sigui molt visual i espectacular, i aquest és l’objectiu de tot el que estic preparant.

I pel que fa a una gira, tenen ja alguna cosa en ment?

S’estan negociant alguns llocs, però encara no hem tancat res. Ara ens centrarem en el concert de Martorell i segur que aniran sortint dates.  

La música que té al cap seguirà la línia funky de Fènix?

No, Fènix va ser una cosa única, ja que el vaig crear amb referències de la música que escoltàvem tant el meu pare com jo. Ho vaig fer per sortir d’un moment dur i serà molt diferent del que estic preparant. Ara em decantaré més pel pop comercial barrejat amb l’urban.

Quin idioma hi predominarà?

Quan componc una cançó, ho faig en l’idioma que em surt en aquell moment. Òbviament, la meva llengua materna és el català i és l’idioma amb què m’expresso millor. Però, per sort, vivim en una societat en què podem parlar en moltes llengües i és molt maco fer-les servir per arribar a tothom. No em tanco a res.

L'artista badaloní i exconcursant d'Eufòria Edu Esteve, durant una actuació Arxiu particular

En què s'inspira per compondre el que està preparant?

Normalment, en coses que m'han passat a mi, però si algun dia també em baso en coses que m'expliquen els amics. Generalment, acabo parlant sempre de relacions amoroses i, quan un dia em costa escriure sobre el que em passa a mi, acabo creant cançons amb allò que m'expliquen els amics. També m'estic plantejant compondre basant-me en coses que no siguin persones. Fa poc ho va mencionar el meu company de programa Triquell i penso que és una idea molt intel·ligent. Per exemple, Miki Núñez ha basat «Sin noticias de Gurb» en un llibre. M'agradaria fer coses així també.

Té pensat venir pròximament en alguna altra ocasió a la Catalunya central?

De moment encara no, però espero anar-hi més endavant.

Compartir l'article

stats