La vida del jove Miquel Call Planas va arribar al seu final el dia 8 d’abril del 1941a Mauthausen tal com podem llegir en el fred certificat de defunció que Josep Rafart i Daniel Montañà inclouen al llibre Sota les botes de Hitler. Berguedans als camps de concentració nazis, que avui es presenta en una trobada a Avià i demà a Borredà. Un treball de recerca de tres anys que inclou setanta biografies de persones nascudes al Berguedà o vinculades a la comarca que van ser enviades als temuts recintes i, també, els testimonis d’una trentena de familiars dels ciutadans que van patir la repressió feixista.
«Fa tres anys, el Centre d’Estudis d’Avià va reeditar el llibre Josep Simon i Mill. Quatre anys, tres mesos i onze dies a Mauthausen», explica Rafart, «i a partir d’aquí ens vem animar amb el Daniel per fer la recerca dels berguedans deportats als camps nazis». Un propòsit que va partir de reculls com el que ja va fer Montserrat Roig fa més de quaranta anys i també de les llistes que recentment han intentat recuperar la memòria dels catalans i dels espanyols que van anar a parar als lager.
Els autors van constatar que hi havia força desconeixement de la realitat de la deportació a la comarca i per aquest motiu van iniciar un treball de recerca adreçat a biografiar totes les persones que van néixer, viure o treballar al Berguedà i van ser detingudes i traslladades als camps. «Segur que n’hi ha que no les hem pogudes localitzar, però de moment n’hi ha 64», indica Rafart, i afegeix que «també hem inclòs la biografia de sis persones que van tenir una relació familiar amb la comarca, com dues germanes de la Cerdanya un avi de les quals era fill de Bagà». En total, 70 vides truncades en el tràngol de les convulsions que van dur l’horror a bona part del continent a finals dels anys 30 i principis dels 40 del segle passat.
El llibre, que es posarà a la venda el dimecres 19 d’octubre, dignifica la memòria dels deportats i, més enllà de les dades de les fitxes com les d’en Miquel Call Planas, té «el valor afegit del testimoni personal dels familiars». Tal com assenyala Rafart, «vem voler demanar als parents com van viure l’experiència o com se’n van assabentar, ja que n’hi ha que se’n van anar a l’exili».
Els dos autors han regirat arxius i el registre civil per «intentar corregir algunes errades» de les valuoses aportacions precedents. «Hi havia un home que la Roig va incloure a la llista de berguedans perquè va veure que era nascut a Montclar, però en realitat no és el Montclar d’aquí sinó Montclar d’Urgell. «Hem aclarit dubtes», afegeix.Els autors tenen clar que hi deu haver més noms que es podrien afegir a la llista. «Al Berguedà hi havia les fàbriques de les colònies i les mines, si una persona va venir d’Andalusia i va treballar aquí i després el van enviar a Mauthausen, segurament en les llistes de deportats hi apareix com a nascut a Andalusia», puntualitza Rafart, conscient que el treball que han dut a terme no només és «apassionant» sinó també un «camp obert» que pot generar noves descobertes.De cada biografiat se’n fa el seguiment des del naixement fins a la deportació, i gràcies a la generositat dels familiars –alguns van saber coses de la vida dels seus parents gràcies a la recerca– el llibre conté fotografies, cartes i altres documents, com la fitxa que se li va obrir a Climent Pons en arribar a Buchenwald. Un paper, només, però un paper inquietant en el qual s’anoten les característiques físiques (cabells, orelles, nas, boca, dents ...) i altres detalls com la procedència, que el redactor alemany va anomenar Figus de las Minas, amb referència a Fígols.
De la retirada al confinament
Explica Rafart que «la majoria de les persones que van ser deportades van seguir el mateix camí. Van marxar amb la retirada, o bé poc abans o poc després, van anar a parar als camps de refugiats francesos, se’ls va obligar a integrar les companyies de treballadors prop de la frontera amb Alemanya per treballar a la línia Maginot, després de la invasió de França van anar a parar a presons alemanyes i, d’aquí, cap als camps, com l’esmentat de Mauthausen, destí de la majoria, però també a d’altres com Dachau i, les dones, a Ravensbruck». En la llista que han pogut confegir els autors, només han trobat una dona, a més de les esmentades germanes ceretanes. Un altre contingent de deportats el van formar «persones que havien marxat a França a treballar abans de la guerra i després es van apuntar a la resistència».
Publicat en coedició del Centre d’Estudis d’Avià i Cossetània, Sota les botes de Hitler parla dels deportats perquè Rafart i Montañà van veure que era un àmbit prou extens per treballar. La intenció era fer recerca també dels berguedans que van passar per presons alemanyes però no van anar als camps. De moment, però, abans d’abordar altres reptes, toca presentar el llibre com es mereix.
El compromís dels dos autors amb la història comarcal
Daniel Montañà Buchaca (Berga, 1956), i Josep Rafart Canals (Avià, 1951), han treballat plegats en projectes que fan una mirada comarcal a grans fets del segle XX com el llibre La Guerra Civil al Berguedà (1936-1939). Testimoniatges.
