Artistes que es transformen davant del públic

És ben especial el cicle Quinze Vint-i-dos: proposa a artistes de diferents disciplines artístiques que dialoguin davant del públic, de manera que la creació s’esdevé en directe, sense assaig previ. El bateria i percussionista Dan Arisa, que va estrenar el cicle el 2018 amb les ballarines Ariadna Guitart i Nàdia Pesarrodona, encara recorda el cafè que va fer a la Plana de l’Om amb Ivan Padilla, l’inventor i coordinador del cicle, per explicar-li la proposta, quan encara era només una idea. Es tractava de crear activitat cultural a l’Espai Manresa 1522, el centre d’interpretació ignasià situat al costat del teatre Conservatori, que és un espai allargat, a partir de conceptes com la transformació, l’acollida... i es plantejava «una oferta diferent i interessant, tant pels artistes com per al públic», remarca Padilla, que afegeix que «la transformació es produeix alhora tant per als artistes com per al públic, i cada diàleg ha tingut un resultat diferent, sempre únic i irrepetible. Alguns artistes han parlat abans de l’actuació, però altres no s’han vist fins el dia de l’actuació. Però mai s’ha fet cap assaig previ». Així, fins ara s’han fet una desena de diàlegs entre artistes manresans i de fora.

En el cinquè aniversari del cicle 15/22, i coincidint amb la commemoració dels 500 anys de l’arribada d’Ignasi de Loiola a Manresa, aquest festival artístic de petit format ha programat, demà (19 h), una obertura especial, que consistirà en un espectacle de creació i improvisació en el qual participaran onze artistes de Manresa i la resta del Bages que ja han participat en aquesta proposta. A més, tindrà lloc en un emplaçament diferent, més gran, i igualment essencial en la Manresa ignasiana: el claustre del Museu. I s’adequarà com a espai escènic amb una carpa feta a partir d’un globus aerostàtic.

En aquest primer diàleg d’aquesta edició hi haurà música, dansa, teatre i circ, amb la participació de la cantant Celeste Alías, els músics Dan Arisa (percussió), Joan Mas (saxo) i Viviana Salisi (piano), les ballarines Ariadna Guitart, Laura Isanta i Nàdia Pesarrodona, els actors Dani Ledesma i Tàtels Pérez, i els artistes de circ Marc Ene i Anna Larrañaga.

Padilla destaca que cal «molta valentia de l’artista per crear i desenvolupar el fet artístic durant tres quarts d’hora davant del públic», mentre que el saxofonista Joan Mas també atribueix aquesta qualitat «al públic que ens ve a veure. Qui ja hagi vingut algun altre cop, ja sap de què va. Qui ho descobreixi, veurà que no es busquen focs artificials, sinó la connexió entre nosaltres i entre nosaltres i el públic».

De fet, la complicitat que requereix la transformació és l’eix d’aquesta trobada artística improvisada, que és la més multitudinària que s’ha fet fins ara. Tots plegats no s’han arribat a reunir encara. Han fet reunions en línia, però en cap han coincidit tots. Però, davant del repte, Padilla ha assumit la direcció artística per crear una mínima estructura «que sigui una ancora a la qual puguin agafar-se». Aquesta estructura només reparteix aliances artístiques i temps d’intervenció de cadascú. La resta és gaudir de la llibertat davant del públic, «en base el que sentim, però sempre amb la consciència col·lectiva que tenim un públic al davant», assenyala Arisa.

I també cal tenir en compte que hi ha disciplines artístiques més obertes a la improvisació que d’altres. El cas més paradigmàtic seria el de la dansa: «això ho tenim molt assolit», assevera Nàdia Pesarrodona. A l’altra banda hi ha els actors de teatre. Dani Ledesma recorda que el 2020, en la seva intervenció amb Mireia Cirera a la sala gòtica de Sant Andreu, es van estudiar uns textos «que dèiem d’una o altra manera segons com ens venia la música. I ara amb la Tàtels també hem estudiat uns textos que seran la base per la nostra intervenció, segons els girs i estímuls que rebem».

El públic, i els mateixos artistes, seran els que gaudiran de la creació en directe. Ara tot és un interrogant, però la gràcia és destapar-lo.