Sánchez i família, vistos des de la Catalunya central: «La política és diàleg, però s'ha convertit en un circ»

Núria Sensat: «No és un problema de lleis, ho és de cultura política»

Núria Sensat va ser regidora amb ICV a l’Ajuntament de Manresa i en la seva vida professional ha exercit de sociòloga

La batalla entre rivals polítics té límits? Creu que s’han superat en l’enfrontament entre partits a Madrid? 

El cas de Pedro Sánchez és complicat. Es barreja una qüestió de la lluita política amb un tema personal. Tothom que està en política, en el nivell que sigui, sap que té un cost personal, però també hi ha d’haver uns límits. Per mi, però, no és un problema de lleis, ni de noves lleis, és una qüestió de cultura política. Un problema que té el seu origen en la transició democràtica i en qui té el poder en aquest país, en molts àmbits. Les esquerres poden arribar al poder, però tenen pocs espais reals de poder, i això es veu en el cas de la dona de Pedro Sáncjez, en qui denuncia, Manos Límpias y Hazte oir, i el en paper de terminats membres de la judicatura.

Es va creure el Pedro Sánchez que reclamava els cinc dies de pausa per decidir si tornava?

Jo me’l vaig creure el primer dia. Hi ha centenars de persones, polítics, que s’han trobat en situacions similars i cadascú reacciona. Però avui [per ahir] ja no va parlar del mateix. A curt termini pot ser que aquesta acció ajudi el PSOE i el PSC, però ha de tenir en compte que al PP no hi ha treva i li llançarà tota l’artilleria. 

Té solució?

Tenim una cultura política malentesa, de la immediatesa. Hi hauria d’haver acords entre PSOE i PP. El PP fa una oposició molt violenta, amb idees molt perilloses. Està tot molt sobreexitat.

Mirella Cortès : «La política és diàleg, però s'ha convertit en un circ»

L'exsenadora sallentina d'ERC confessa que la crispació entre polítics i partits es viu tant a dins com a fora de l'hemicicle

La sallentina Mirella Cortès coneix de primera mà les relacions polítiques al més alt nivell dins i fora de l’hemicicle, com a senadora d’ERC entre el 2016 i el 2023. 

La tensió política que sovint percebem des de fora, és com es veu o hi ha més exageració que realitat de cara a la galeria? 

Hi ha tensió, i és forta, amb retrets, insults, i discursos d’assetjament d’una gran brutalitat, i fins i tot en l'àmbit personal. És certa que es veu especialment a l’hemicicle, perquè hi ha tots els mitjans de comunicació, però a fora també hi ha crispació, i sobretot des de la dreta. L’esquerra s’ha de defensar. 

És difícil, doncs, trobar diputats o senadors... de diferent color prenent un cafè plegats?

Entenc la política com una manera de poder negociar i d’intentar arribar a acords, i en aquest sentit, i des de la meva experiència, a vegades, si s’ha de compartir un cafè o un àpat, es fa, però no perquè hi hagi una amistat, sinó per una necessitat de treball. I Déu n’hi do de la tensió que també hi ha. La política és diàleg i, en canvi, s’ha convertit en un circ, un espectacle, i un assetjament per veure què puc fer per anar contra el rival. 

Té la sensació que això va a més?

Sí, des del moment que cada cop es diuen més bestieses i ximpleries, a vegades impròpies de persones madures, o quan veus que es parla més de qüestions personals que de política.

A què atribueix aquesta desviació de la política, a les xarxes, als mitjans...?

Les xarxes intoxiquen molt i són un element més que suma i va fent xup-xup. La premsa, a vegades tampoc hi ajuda, i la justícia ha estat incapaç de reorientar-ho. Hi ha molta impunitat.

Rosa Vilaseca: «A casa tenim clar que si tens un compromís l’has de complir»

Esposa de l’exalcalde de Manresa Valentí Junyent

Salvant totes les distàncies i la dimensió política, entén pel que pugui estar passant la família Sánchez Gómez? 

M’és molt difícil, perquè l’alta política és molt diferent de la local. Però el que més em costa entendre és quant hi pot haver d’escenificació. Perquè quan algú diu que plega perquè s’ha traspassat un límit no puc concebre que cinc dies després anunciï que es queda, i més fort que mai. El que sé és que la política pot ser molt bruta. Quan el Valentí va perdre les eleccions per 10 vots li van dir coses molt grosses.

Durant l’alcaldia del seu marit va haver alguna situació de pressió similar a la que ha pogut estar vivint la família del president del govern espanyol?

Es van dir mentides i vam viure situacions que en una empresa seria mobbing. Es va dir per exemple que jo havia marxat de l’escola Bages perquè el Valentí em volia endollar a l’Ajuntament, quan jo havia demanat una excedència per incorporar-me al projecte de Joviat. Van ser bajanades.

Com es viu la pressió exterior dins de la parella, quan un dels dos ocupa un càrrec polític de responsabilitat?

Ens en va preservar estar molt allunyats de les xarxes. Si ell hi havia algun moment que s’ensorrava per calúmnies o mentides jo mai no li havia dit que plegués, perquè a casa nostra tenim molt clar que si tens un compromís l’has de complir. 

Però si hagués considerat que s’havia traspassat un límit?

Crec que hauria plegat. Però si ho hagués anunciat, ho hauria fet. Quan el 2019 va dir que no es tornaria a presentar molts no s’ho van creure. 

Beatriz Fagundo: «Em va sorprendre i vaig pensar que havia tocat fons»

Doctora en neurociència i professora d’UManresa

La doctora en Neurociència i professora d’UManresa Beatriz Fagundo, no entra a valorar si el cas de Pedro Sánchez ha sigut estratègia electoral o no. Afirma que si es trobés en un cas semblant «el primer que em vindria al cap és que es tracta d’una persona que no té recursos per afrontar la situació i que necessita temps per prendre una decisió».

Té explicació des del punt de vista psicològic el cas del president espanyol?

Si una persona de la feina diu, de cop i volta, que ha de parar i rumiar uns dies, diria que pateix burnout, que està cremada. Em donaria la perspectiva d’una persona que necessita suport, que ha cremat les seves opcions i que en aquell moment no pot decidir. A vegades el cervell es col·lapse, cal fer un pas enrere i parlar-ne.

Però es tracta d’una persona acostumada a la pressió...

És sorprenent la quantitat de gent amb alts nivells de responsabilitat que et diuen a la consulta que no poden més. Sí que es pot patir una situació d’absolut col·lapse. Aquí costa veure què ha passat. En el cas d’un president sorprèn. Però tots som humans. Quan ho a anunciar em va sorprendre moltíssim. Des del punt de vista psicològic només podia pensar que havia tocat fons. Però no semblava que hagués arribat a aquest punt tot i que a vegades això no es veu.

Va justificar la decisió amb els atacs a la seva esposa...

Pot ser que tu estiguis preparat i pensar que la teva família està fora d’això. Encara que siguis una persona pública esperes que respectin la teva vida privada.

Subscriu-te per seguir llegint