Segueix-nos a les xarxes socials:

Imatge d'arxiu del youtuber manresà Jordi WildOscar Bayona

Nou llibre, «Así es la puta vida»

Jordi Wild: «Em vaig obsessionar amb els números, sempre en volia més»

El youtuber manresà Jordi Carrillo relata al seu darrer llibre «Así es la puta vida» la cara B de l'èxit, les servituds de la fama i l'impacte de les crítiques descarnades a les xarxes socials | «No soc més feliç ara que quan no tenia res», afirma

Youtuber amb 14 milions de seguidors, autor del pòdcast més escoltat d'Espanya a Spotify per segon any consecutiu i, ara, també, autor de llibres d'autoajuda (o més bé anti-ajuda, com detalla ell). Jordi Wild (Jordi Carrillo, Manresa, 1984) acaba de publicar Así es la puta vida: el libro de anti-autoayuda, una obra on deixa per escrit la seva visió pragmàtica de la vida "sense edulcorants ni sucres afegits" i també parla del seu camí a l'èxit i del costat fosc d'aquest.

Tot i el títol del llibre -el tercer després de la novel·la gràfica Sueños de neón: el rincón de Giorgio i el còmic Jorgemyte, agente de la P.E.M.-, el bagenc assegura que no té "un punt de vista negatiu de la vida" i defensa que, aquesta, "va de rebre hòsties, aguantar-les i després seguir".

Carrillo va començar a penjar vídeos a Youtube als 28 anys i en la darrera dècada s'ha convertit en un dels creadors de continguts d'Espanya més influents. Tanmateix, "no soc més feliç ara que quan no tenia res",assegura en declaracions a Regió7. I és que el manresà diu que, a la societat, predomina una idea errònia sobre què implica tenir èxit: "No m'ha canviat la vida tant com em pensava, jo era tan extremadament feliç en el passat com ho soc ara", diu. I afegeix: "T'imagines què pot significar tenir èxit i diners, però quan ho aconsegueixes t'adones que és un dia més i això pot causar frustració i tristesa".

Idealitzem el concepte de triomfar, però quan ho aconsegueixes t'adones que és un dia més i això pot causar frustració i tristesa

A ell, considera, la fama i el reconeixement no li han arribat per atzar. "Soc un producte de treball, talent i d'estar en el moment adequat" defensa. Els seus inicis a YouTube "no van ser fàcils", ha reconegut en més d'una ocasió. Va provar sort a la plataforma de vídeos cansat de buscar-se sempre les garrofes i d'anar al darrere de tothom per trobar una oportunitat.El 2013 va obrir el seu primer canal,El Rincón de Giorgio, on va començar a penjar vídeos gravats de forma amateur; sense micròfon i amb la càmera del seu mòbil recolzada sobre llibres. Els primers clips no van tenir l'èxit esperat. El comunicador va admetre que no sabia com arribar a la gent i que pensava sovint a rendir-se, motivat pels comentaris del seu cercle proper que deien que de YouTube no en trauria res. Finalment, va decidir donar una segona oportunitat a la plataforma i va sortir-se'n. "Aquestes coses no acaben bé si no has treballat molt i no tens l'habilitat per poder dur-ho a terme", manifesta ara i assegura que "el fracàs és estadísticament molt més fàcil d'aconseguir que el triomf".

La cara B de l'èxit

Tot i que al principi no en treia beneficis, amb el pas dels anys ha entrat a formar part de la petita elit de youtubers que es guanyen la vida creant contingut per aquesta xarxa social. Així i tot, matisa que l'èxit també té una cara fosca i confessa que, durant una època, "em vaig obsessionar amb els números, sempre en volia més i si veia una petita caiguda, m'estava hores pensant que fer per millorar-ho".

El manresà afegeix que ara es troba en un punt on les xifres ja no li suposen un problema perquè "vaig veure que amb aquesta mentalitat no vivia bé" i en què "m'importa bastant poc quan m'alaben i m'importa encara menys quan em critiquen", en referència al pes que suposa la pressió social a les xarxes socials. Així i tot, lamenta que "la lupa social i les crítiques descarnades que circulen per les xarxes ho fan passar malament a molta gent".

Jordi Wild, youtuber manresà: «El negoci de l'autoajuda s'ha prostituït»

I això obre la porta a parlar de salut mental, un tema que el youtuber qualifica a Así es la puta vida de "la pandèmia del nostre segle" i que relaciona amb un dels punts més crítics del manuscrit: el negoci de l'autoajuda. "A mi no em desagrada que algú s'autoajudi, però el negoci que s'ha creat al voltant d'aquest concepte s'ha prostituït i s'ha convertit en una guia de passos per ser feliç que són pura mentida" finalitza.

Registra't i no et perdis aquesta notícia!

Ajuda'ns a adaptar més el contingut a tu i aprofita els avantatges dels nostres usuaris registrats.

REGISTRA'T GRATIS

Si ja estàs registrat clica aquí.