'Toro', el més nou de Luis Tosar i Mario Casas

El cineasta català Kike Maíllo es va donar a conèixer amb Eva, notable film fantàstic que jugava amb habilitat amb les connotacions morals de la intel·ligència artificial. Ara canvia radicalment de registre amb Toro, curiosa barreja d´intriga, acció i retrat familiar que podria convertir-se en un dels grans títols espanyols de la temporada.

No hi ha dubte que una nova generació de directors espanyols està trobant la fórmula de l´èxit: si bé a vegades s´incorre en certa mimesi dels grans èxits comercials que ens arriben de l´altre costat de l´Atlàntic, també ho és que cada cop apareixen més títols disposats a denotar una personalitat pròpia, preferiblement accentuant l´embolcall social de les seves històries. Toro pertany clarament a aquest darrer apartat. Té els ingredients típics d´una pel·lícula amb vocació comercial, però al mateix temps queda clar que Maíllo ha volgut dotar-la d´una densitat dramàtica que, com a Eva, emana més dels personatges que no del seu context narratiu.

Els protagonistes de Toro són dos germans de caràcters oposats que feia cinc anys que no es veien les cares. Un d´ells acaba de sortir de la presó i l´altre es troba en plena fuga amb la seva filla després d´haver assaltat un perista. Al llarg de 48 angoixants hores, els tres personatges no deixen de moure´s per una Andalusia plena de perills mentre intenten reconciliar-se per evitar que les seves velles trifulgues els costin la vida.

El principal atractiu de Toro rau en el seu estil narratiu, que clarament apunta a un thriller tan elèctric com el seu argument, i, per descomptat, en un magnífic repartiment que encapçalen Mario Casas, Luis Tosar, José Sacristán, Claudia Vega i la gran Ingrid García Jonsson, vista en films com Hermosa juventud i Sweet home.