Tom Hanks busca la terra promesa a 'Esperando al Rey'

Ja fa força temps que Tom Tykwer va deixar de ser la gran promesa del nou cinema alemany per cercar altres latituds que li proporcionessin relats ambiciosos, pressupostos folgats i elencs artístics de renom. A pesar que de tant en tant torna al seu país per demostrar que encara pot considerar-se un autor (com en la gens menyspreable Three) i que sempre s´ha erigit en un cineasta prou correcte faci el que faci, el cert és que l´alè fresc que destil·laven títols com Corre, Lola, corre o La princesa y el guerrero ja s´ha evaporat amb avidesa.

Amb Esperando al rey, Tykwer no deixa de seguir el camí que ell mateix es va marcar en un moment determinat de la seva filmografia: prendre com a punt de partida un relat de cert prestigi (en aquest cas, un relat del novel·lista i editor nord-americà Dave Eggers), aconseguir (a banda de la vessant alemanya) cert finançament i distribució als Estats Units i, sobretot, convèncer un actor de renom per protagonitzar la història.

D´aquesta manera, Tom Hanks (qui ja havia col·laborat en títols previs del director com El atlas de las nubes) es posa en la pell d´Alan Clay, un empresari incapaç de triomfar en els negocis. L´home, pare i marit acabat de divorciar, decideix fugir de la recessió que viuen els Estats Units per traslladar-se a Aràbia Saudita, on el fet que l´economia es trobi en plena expansió pot proporcionar-li certes oportunitats. Allí, una empresa contactarà amb ell per oferir als mandataris saudites un servei de de telefonia hologràfica. Aquesta s´erigirà com la última oportunitat per evitar l´execució de la seva hipoteca, assumir les despeses de la matrícula universitària de la seva filla i aconseguir el reconeixement dels qui l´envolten.

Amb una banda sonora farcida de temes populars creats per grups com els Talkin Heads, la Electric Light Orchestra o The Communards, Esperando al rey té entre el seu elenc artístic l´actriu Tracey Fairaway (Eden, Sobran las palabras) o l´actor veterà Tom Skerrit.