El convent de la por

Sydney Sweeney és una de les reines actuals d’Internet, ja sigui per les pel·lícules que estrena o per la seva vida pública, i també (i a vegades de forma controvertida) pel seu físic. Però del que es parla massa poc és que aquesta actriu descoberta a la sèrie Euphoria té un talent innegable, a banda que no es vol conformar amb posar el seu nom al capçal dels cartells: des de no fa gaire també produeix alguns dels seus treballs per tenir-hi un major control creatiu.

I si la primera que va produir, Cualquiera menos tu, va ser un èxit de taquilla mundial i li va servir per presentar candidatura al present i futur de la comèdia romàntica, a la segona, Immaculate, demostra que no està disposada a deixar-se encasellar en un sol gènere. Aquest film de terror no només revalida les seves aptituds dramàtiques (hi ha seqüències en què la inquietud emana, literalment, d’un pla fix del seu rostre) sinó que revela que és una productora inquieta que vol donar joc a altres maneres d’explicar les velles històries.

Qui tingui ganes de relativitzar-la com a actriu, que miri els cinc minuts finals d’aquesta pel·lícula (absolutament magnífics) i després s’ho pensi dues vegades abans d’opinar. Per cert que el film no ha agradat a determinats representants de l’Església, cosa que encara la fa més simpàtica del que ja és.

Dirigida per Michael Mohan, que té el mèrit de limitar el metratge a uns ajustadíssims 89 minuts, Immaculate ens presenta una jove monja, Cecilia, que se’n va a viure a un convent italià per renovar la seva Fe. És un lloc de llarga tradició religiosa, allunyat de la ciutat, en què totes les novícies segueixen una disciplina molt fèrria. Al principi, li sobta que l’ambient estigui tan crispat, però persisteix en el desig de lliurar tot el seu temps a Déu. Cecilia acaba descobrint que els dirigents del convent, a més de tenir un llarg historial d’atrocitats, tenen uns plans molt sinistres per a ella.

Mohan i el guionista Andrew Lobel agafen una mica d’aquí i d’allà (impossible no pensar en pel·lícules com La semilla del diablo o La profecia), però té la virtut d’abraçar els seus referents sense complexos i dotar la història d’una identitat pròpia que es manifesta a les atmosferes (tèrboles i, en alguns passatges, realment terrorífiques), un parell de bons moments d’impacte (conté un ensurt memorable) i una trama que ratlla el deliri sense perdre el nord. I té la gran Sydney Sweeney, que surt de la seva zona de confort en unes quantes ocasions en el film i sap estar a alçada de les circumstàncies.

Al costat de la protagonista Sydney Sweeney, també destaquen a Immaculate les aparicions a la pantalla d’Álvaro Morte, Benedetta Porcaroli i Simona Tabasco, un dels grans descobriments de la segona temporada de la sèrie televisiva The White Lotus.