Pere Francesch Rom (Montbrió del Camp, 1981) debuta com a novel·lista amb 'El silenci dels altres' (Columna), una auto-ficció on el periodista de l'ACN indaga en la història familiar. Francesch reconstrueix la fugida de Montbrió dels seus besavis materns l'any 39, i el seu pas per Cercs, on es perd per sempre el rastre del besavi. La narració "trenca els silencis" que pesaven sobre el periple dels seus avantpassats, diu l'autor, a través d'un protagonista –alter ego de Francesch- que es troba immers en una crisi personal després de trencar amb la seva parella. Ficció i realitat es donen la mà, doncs, en una història "sobre el dol, sobre poder acomiadar-se i un homenatge als que van marxar el 39, però també als que es van quedar", resumeix.

'El silenci dels altres' està protagonitzat per un periodista que frega la quarantena i que es troba immers en una crisi personal. Ha trencat una relació amb la seva parella i no té clar per on tirar. En la recerca del seu camí, el periodista farà un viatge al passat familiar des de Cercs (Berguedà), l'últim poble on sap que va passar el seu besavi Ramon Rom Castellví en el seu èxode per fugir del règim franquista fins a França.

La novel·la comença amb una trobada entre el protagonista -un 'alter ego' del mateix autor- i una sanadora, que el convida a cercar la resposta del present en el seu passat. És a partir de llavors que el periodista deixa Barcelona i la narració es trasllada cap al Berguedà, a la recerca de respostes. A partir de llavors, la narració retrocedeix i avança consecutivament les vuit dècades que separen el present del protagonista i la història del seu avantpassat, incloent-hi la reconstrucció novel·lada de la marxa del seu besavi de Montbrió del Camp (Baix Camp) que l'autor va escriure fa anys.

Trufat de referències musicals, de videojocs, superherois i pel·lícules, Francesch Rom alterna el passat i el present per teixir una història "sobre el perdó", el record i el repte de mirar el futur cara a cara.

Viatge a Cercs

Concretament, a principis de 2020, l'any que es va decidir a anar fins a Cercs per saber més sobre el seu passat familiar. "Entenc els silencis que hi va haver tants anys, però jo volia saber on era el meu besavi", recorda el periodista de l'ACN sobre la decisió d'investigar la pròpia història familiar.

El que Francesch va descobrir (i el que no) al municipi berguedà la novel·la ho desvetlla. En tot cas, quan l'autor va començar a escriure sobre la qüestió, la tercera persona no li "funcionava". És en aquest punt, on va començar a pensar en relatar-ho en primera persona i introdïnt-hi elements de ficció, explica.

Amb respecte, remarca, però sense renunciar a "passar pel seu filtre" la història familiar. Pere Francesch Rom s'ha atrevit a escriure sobre les vivències dels seus avantpassats introduint-hi la ficció. "La trama havia d'avançar", comenta sobre la veu que condueix la narració.

Dir adéu

A la novel·la, com en la seva recerca, el protagonista no acaba de trobar el que buscava. No obstant això "es troba a ell mateix", contraposa l'autor. "El que em va demostrar anar al poble de Cercs és que trenques el silenci, quan preguntes, en el meu cas va emergir la vida, perquè allà hi vaig trobar gairebé una altra família", apunta.

"Al final, aquesta també és una història sobre com acomiadar-se, sobre el dol, un homenatge als que van marxar i no van tornar, i als que es van haver de quedar". És a dir, un comiat i un homenatge als seus dos besavis, el que va marxar de Cercs per no tornar, i la seva dona i fills, que va retornar a Monbrió "i van haver de patir tota la seva vida esperant, sense saber-ne res".

També a la ficció, el protagonista va trobant l'equilibri quan prenent consciència sobre el seu passat i allò que l'envolta.

Francesch diu que a diferència del seu primer llibre, l'assaig 'Gainsbourg i Dalí, moi non plus' (Edicions Cal·lígraf, 2019), s'ha "deixat" anar molt més. La realitat i les pròpies vivències segueixen sent protagonistes però la ficció li ha donat ales. "Al final soc jo, que he passat pel meu filtre la història familiar". Prudent, diu que en parlar de "gent que ja no hi és s'ha de fer amb estima", però afegeix que cada membre de la família "tindrà la seva" (versió) i que ell no ha volgut "posar-se pals a les rodes" a l'hora d'escriure.

'El silenci dels altres' es va publicar el 7 de setembre, es presenta dimarts a la llibreria Docmenta, i l'autor signarà exemplars dijous a La Setmana del Llibre en Català.