El cantautor, gastrònom i radiofonista Pere Tàpias va morir ahir a la matinada als 70 anys a l'hospital Sant Camil de Sant Pere de Ribes per una malaltia hepàtica.
Pere Tàpias, que es deia en realitat Joan Collell i Xirau, havia nascut el 19 de maig del 1946 a Vilanova i la Geltrú, d'on va ser durant onze anys Defensor de la Ciutadania. Llicenciat en Dret, va exercir d'advocat, treball que va deixar per agafar la guitarra i pujar als escenaris i, encara que Els Setze Jutges no el van admetre en el grup, el 1968, amb el bigoti i la gor-ra marinera que sempre el caracteritzarien, va iniciar una carrera de cantautor irònic i humorístic, amb èxits satiricocostumistes com La tia Maria, La moto o Fúting. A les Sis Hores de Cançó de Canet de Mar del 1976 va triomfar davant més de 60.000 persones amb la seva cançó més coneguda, La moto, una peça imaginada a partir de l'observació d'un grup de motards, ja que el seu mitjà de transport més utilitzat era la bicicleta. A partir del 1985, Pere Tàpias va aparcar la música durant un llarg període de temps i es va concentrar en la gastronomia i els mitjans de televisió, primer en el canal català de TVE, amb un espai titulat Q uè vol veure?, després a Ràdio 4, i a partir del 1993, a Catalunya Ràdio, amb el programa Tàpias variades, després transformat en secció del magazín El suplement.
La primavera del 2016, quan va complir 70 anys, l'equip d' El suplement li va retre un homenatge al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú, on van ser presents amics, músics i cuiners que el van ajudar a bufar les veles. Després d'unes setmanes de baixa, va tornar a El suplement el dia 26 de febrer, i la seva última aparició pública va tenir lloc el 25 de març, en la presentació del seu poemari On es desborda el sol.
La seva passió per la paraula i la gastronomia la va reflectir en diversos llibres, com Cuines de Vilanova, Cuines, barques i fogons, la compilació Poètiques variades o Taules i fogons.
