La realitat està dominada per les paradoxes. La irrupció (i l’esplendor) de la televisió fou un dels factors substancials que condicionaren el declivi del grans estudis de Hollywood, en els anys cinquanta i seixanta. Però mig segle més tard, ha esdevingut un dels filons més apetibles del cinema nord-americà. És difícil trobar, així, una sèrie televisiva icònica que no hagi estat traslladada a la pantalla gran.
'Los vigilantes de la playa' s’erigí en els anys noranta en un dels fenòmens més populars de la petita pantalla, i convertí als seus protagonistes (Pamela Anderson i David Hasselhoff) en estrelles paradigmàtiques de la dècada. Era inevitable, doncs, que Hollywood rodés una versió cinematogràfica d’aquesta telesèrie i excavés en el seu incommemsurable potencial nostàlgic. 'Baywatch: Los vigilantes de la playa' descriu les peripècies de dos socorristes professionals amb estils força antagònics per combatre una xarxa criminal que afecta la seva zona d’influència.
Seth Gordon (creador de la sèrie 'Breaking In' i de pel.lícules com 'Como en casa en ningún sitio' i 'Cómo acabar con tu jefe') no s’ha complicat gaire l’existència i ha bastit una comèdia declaradament estiuenca que barreja platja, nostàlgia i “buddy novies” (cinema de colegues).
El resultat final d’aquest còctel gens exigent és un divertiment ínfim, en que el seu mediocre director ha posat el pilot automàtic i supedita enterament la dubtosa eficàcia del seu producte al rendiment de la improbable parella que formen el marmori Dwayne Johnson i l’insuls Zac Efron. La Sra. Anderson i el Sr. Hasselhoff apareixen breument en aquest artefacte ràpidament oblidable que desaprofita miserablement la connotacions autoparòdiques de la premissa inicial.
