Quin goig que fem, uniformats, l'un a costat de l'altre I en fila índia. Jo sobresurt-ho més que els altres, puc veure la gran festassa des d'aquí d'alt. Crec que els de la meva pila, aviat, viatjarem a llocs inimaginables. Ai! Ai! Que tremmeneio. Que caic mare! Ui, quina patacada! On sóc? Només veig peus I cames. Renoi, que baixi sant Jordi del cavall I vegi la xafada que m'acaba de fer la senyora dels talons d'agulla. M'ha fet un forat... Què dirà la mare quan em vegi? Jo que anava tan polida I feia olor de nou. Peró, on va la gent tan depressa? Què no veuen que avui és Sant Jordi, el dia més màgic de l'any. Bé, potser per la quitxalla és la diada de reis. Ai!, mare meva... aquesta parelleta ve directa cap a mi, van tan agarbonats que no em veuran pas, I, «patapam» Quina cossa, renoi! Només em faltava això. Ara el forat és més aparatós, sembla una seca de color marron. La mare en diu «afarta pobres». Quina solemnitat, tothom porta un llibre I una rosa, es nota qu'és Sant Jordi. Déu meu, si he anat a parar al passeig! No sé pas com arribaré a la meva paradeta. Ja m'havia fet unes il·lusions... Somiava des de feia dies, que la casa, on ens acollirien, hi hauria una gran biblioteca I les roses de Sant Jordi. Caram, quina ventolera que s'ha girat, I, rodola que rodolaràs, ja torno a ser al Parcir. Ja veig la mare, li faig un petó. Quines escubertes! Bufa, quin forat... Bé no passa res, ja me'l quedo jo aquest llibre, - diu el Berni.