Sant Jordi tenia un secret€.. bé, millor dit, un súper secret perquè la por que tenia a perdre la reputació de ser el cavaller més conegut, va fer que només tu i jo el sabéssim.
Això va passar
Sant Jordi tenia un secret. Un d'aquells que impedeixen al seu guardià dormir amb placidesa.
Com cada cop que s'acostava a la cova, es maleïa. Blasfemava i escometia contra la seva persona i
Sant Jordi tenia un secret. Una suor freda recorria el seu front mentre la sang de la seva victòria li cremava la pell de la mà executora. No eren el cansament ni la por els que gairebé no li
Què li deu passar a en Jordi? Gairebé no surt de casa, ni cavalca amb el cavall, ni festeja la princesa... I, doncs, què li deu passar?
Què li deu passar a en Jordi? No vol atendre els mitjans -ni
Ja l'esperaven, els carrers plens, les orelles sordes de la cridòria, els nens que corrien d'una banda a l'altre, els gossos bordaven, les dones llençaven roses al seu pas, els homes treien pit tot
Sant Jordi tenia un secret. La diada del llibre i la rosa, per ella, amagava un ocult pensament.
La llum, per Sant Jordi, brilla diferent. Aquell dia desperta amb els esquitxos del sol que
Sant Jordi tenia un secret inatacable, desbordant... Al bell mig d'aquest secretisme es desdibuixava un papir. Guarnit i emmudit, amb quatre mots. Tot era en va. No avançava ni un borall. De nit o
Un silenci inèdit eixordava l'ambient. Aquest matí l'aixeta es negà a servir aigua. La cafetera es negà a servir cafè. Les persianes anaven adelerades de sol . El dron s'havia llevat amb el peu
Un dia normal de Sant Jordi, una noia anomenada Eva, havia quedat amb la seva amiga al parc Puigterrà de Manresa, però li va arribar un missatge de l'amiga avisant-la que al final no podia anar, de
Un rei testarrut maldava per dominar un drac ferotge que aterria dia i nit tots els seu vassalls. Per assadollar aquell monstre impietós, va ordenar que a cada jorn es rifés en sacrifici una
Mai ningú podria saber-ho. Mai no sortiria una paraula de la meva boca. Mai se sabria el que acabava de descobrir.
Després de ser rebutjada per aquell heroic cavaller, havia de saber el
Allà on havia de ser l'estomac se li ha ficat un monstre. Obre els ulls, es lleva, es renta, es vesteix, esmorza. No pot. Des que l'escata de drac, emportada pel vent, s'havia posat davant la porta
Cavalcava sol en el tediós camí de Montblanc cap a casa després de la gran gesta. S'allunyava de la vila on acabava de matar un drac. Ho rememorava i encara no s'ho creia! Acabava de matar un drac!
Sant Jordi tenia un secret. Molt lluny van quedar els dies quan tots dos passejaven pels camps plens d'espigues i roselles. Cada any es trobaven quan la primavera pintava els camps de blat amb
Un 23 d'abril a un quart d'una de la matinada. La Rosa es dirigeix cap a casa després d'acabar el seu torn al Viena. Quan anava a entrar al portal dos homes l'empeiten i un li tapa la boca perquè
La gebrada buidava fulles a aquella hora del matí, la calor les feia saltar d'una en una cap a terra, esmicolant-se i creant una pluja minúscula que les plantes engolien descobrint el sol. La
En Jordi va arribar fa temps en una llauna. No una llauna de refresc, sinó una llauna en forma de nau, un coet. Va prendre terra al nostre planeta i tan decidit com és, va posar-hi tots quatre peus.
Tenia una visió privilegiada i espectacular: una bola llunyana, infinitament blava, amb tons blancs, marrons i verds: era el planeta Tèrrum.
Aterrà al bell mig d'un turó des d'on s'atalaiava una
Sant Jordi, es trobava engolit per les ombres. El sutge atzabeja, cobria les parets d'una escarpada balma. La nit era tancada, els núvols no deixaven que s'escolés ni un sol raig de llum de lluna.
Sant Jordi tenia un secret...com tothom. El seu però tenia forma de rosa, color de rosa i olor de rosa. Mai se n'hauria penedit ni vanagloriat, perquè per a ell aquell fet era del tot
Sant Jordi tenia un secret. Hi havia un drac que no sabia vèncer i això no ho sabia ningú.
La gent, sempre l'exaltava per ser una persona tan entregada al poble; tenia una feina que l'apassionava i
Aquesta és la historia del Pere i la Rosa, un 23 d'abril molt especial.
En un poble molt allunyat de la ciutat un granger en Pere i la seva dona la Rosa, vivien tranquil·lament amb el seu ramat
Es va girar sobresaltada per uns infants que cridaven al bell mig de la plaça. Havien construït espases i escuts amb cartró, i saltaven de banc en banc mentre lluitaven contra un drac
