En Jordi, formava part d´un grup d´Elit de Rescat de les Forces Especials, que ja havia portat a terme quinze missions amb èxit. Avui 23 d´abril era a l´Iraq en l´operació "Rescat de Dama" amb l´objectiu de rescatar un hospital del control dels insurgents extremistes, on tenien retinguda a la Doctora Alba Carreras.

En arribar a l´hospital, per tal de garantir-se una via segura d´escapament, primer la inspecció del perímetre, després una ràpida incursió per la porta d´emergències, fins el soterrani on, suposadament, es trobava la doctora Carreras.

El factor sorpresa jugà al seu favor, i dos dels segrestadors caigueren abatuts a trets ràpidament. En Jordi silenciosament va acabar amb el darrer insurgent que retenia, daga en mà, a la doctora Carreras, sense disparar cap tret.

-Em dic Jordi Pla, doctora Carreras. Ja és sana i estàlvia -digué amb un somriure.

L´Alba -una dona maca, intel·ligent i tranquil·la-, i se´l mirà embadalida i el va abraçar per donar-li les gràcies:

-Et dec una vida, Jordi. Com t´ho puc compensar?-Digué emocionada-.

La mirada de l´Alba, l´intimidava. Ella trencà el silenci:

-Per què ho fas això, Jordi?

-Sols disposo d´una vida i vull aprofitar-la al màxim. Aquesta missió m´ha permès de conèixer-te -li respongué-...

...

-Jordi! Baixa a berenar! La xocolata desfeta és a taula -Digué la mare-.

-¡Que bé, xocolata! ¡Guardo la partida i baixo! -el dia del seu Sant estava sortint rodó: havia mort el seu "drac" i rescatat la princesa-.