Cal partir de la base que aquest tipus de substàncies, a part dels riscos que comporten per a la salut, no es poden adquirir sense prescripció mèdica.

Últimament ha anat proliferant la venda per Internet de productes farmacèutics de tota mena, i entre els quals i de forma considerable, els esteroides anabolitzants utilitzats per potenciar el desenvolupament muscular.

Per tal de valorar les conseqüències jurídiques que pot tenir la utilització d'aquestes substàncies, cal diferenciar els esportistes federats dels recreatius. Aquells que estan inscrits en una federació per participar en competicions organitzades, sigui quin sigui el seu nivell, queden subjectes a sancions administratives en cas que es provi la utilització de substàncies prohibides. Les sancions imposades poden anar des de la inhabilitació per a la pràctica de l'esport, la retirada de premis obtinguts o la imposició de multes en cas que l'esportista hagi obtingut benefici econòmic en la seva pràctica.

El procediment i les sancions aplicables estan regulats a la Llei Orgànica 3/2013, de 20 de juny, de protecció de la salut de l'esportista i lluita contra el dopatge en l'activitat esportiva.

En el cas de la pregunta, no és habitual que el consumidor participi en cap competició organitzada sinó que utilitza la substància per tal de buscar un benefici estètic. Aquest supòsit queda fora de l'àmbit d'aplicació de la legislació comentada.

Des del punt de vista estrictament penal, que és l'únic que pot comportar penes de presó, el simple consum o la tinença per al consum propi de substàncies prohibides no està tipificat com a delicte.

La Llei Orgànica 1/2015 va introduir al CP l'article 362 quinquies que diu:

«Els qui, sense justificació terapèutica, prescriguin, proporcionin, dispensin, subministrin, administrin, ofereixin o facilitin a esportistes federats no competitius, esportistes no federats que practiquin l'esport per esbarjo o esportistes que participin en competicions organitzades [...] Substàncies o grups farmacològics prohibits [...] han de ser castigats amb les penes de presó de sis mesos a dos anys, multa de sis a divuit mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic, professió o ofici, de dos a cinc anys».

Com podem veure, el que castiga aquest article és la distribució, és a dir, la venda o subministrament d'aquest tipus de productes però no el seu consum. De forma similar a les drogues il·legals, siguin quines siguin, el bé jurídic protegit és la salut pública i la conducta penada és la venda, oferiment, fabricació o subministrament en perjudici de la salut. Com que el consum o la tinença per a l'autoconsum de qualsevol producte prohibit està despenalitzat, la qüestió rellevant quan es troba a algú en possessió d'aquestes substàncies és la de determinar quina és la seva finalitat. En aquest sentit, la jurisprudència ha anat elaborant un seguit de criteris que serveixen per a diferenciar la tinença per a l'autoconsum de la tinença per a la distribució. Òbviament és fonamental la quantitat de substàncies intervingudes, però també d'altres elements perifèrics com poden ser, diners en efectiu, balances, llistes, adreces, etc.

Així doncs, en principi l'ús d'anabolitzants no hauria de tenir conseqüències penals sempre que s'acrediti la finalitat d'autoconsum. La resta de problemes legals poden venir derivats de sancions administratives, en cas d'atletes federats.