El valor afegit brut del Bages (VAB) va créixer, l'any passat, el 3,2%, dues dècimes per sota de la mitjana catalana (3,4%). A la resta de les comarques centrals, només el Solsonès va incrementar el seu VAB per sota de la mitjana nacional (2,3%), mentre que l'Anoia, el Berguedà i el Moianès van créixer per sobre de la mitjana (3,6, 3,7 i 4,8%, respectivament). Amb tot, el creixement bagenc suposa una bona dada, que es preveu que es mantingui estable en els propers exercicis, segons va avançar ahir Josep Oliver, autor de l'Anuari econòmic comarcal del BBVA, que es va presentar a Manresa.

Incloent Osona en el còmput de les comarques centrals, aquestes són, només per darrera de les Terres de l'Ebre, les que van presentar un millor comportament durant el 2015. Els avenços significatius de la indústria (sector que suposa el 35% del conjunt del VAB d'aquestes comarques), que va créixer el 3,6%, per sobre del 2,7% català, explica en bona part aquest bon comportament. La construcció es va afegir per primer cop al creixement agregat, amb un increment del 3,2%, que se suma al també significatiu dels serveis (4,9%, per sobre de la mitjana nacional, del 3,6%) i el més modest del sector primari (1,7%).

Per comarques, el Bages confirma la recuperació i deixa enrere la recessió 2010-2013, quan la davallada anual va ser de l'1,8%. El creixement bagenc se sustenta, segons les dades de l'anuari del BBVA, en l'increment del 4% dels serveis (que suposen el 60% del pes econòmic comarcal), la contribució de la indústria (2,4%) i també, amb menor mesura de la construcció (0,4%), un creixement que contrasta amb la intensa caiguda anual (-15%).

Per sectors, el creixement dels serveis es basa en bona part en el bon comportament dels privats (4,8%), que són els dominants a la comarca. Dins dels privats, destaca el creixement del comerç (5,8%) i l'hostaleria (9,5%). Quant a la indústria, destaca la dinàmica positiva de les exportacions i els avenços de l'alimentària (6,6%), i la metal·lúrgia (2,8%). Quant a l'afiliació, va créixer un 3,5% (ho va fer el 3,7% a Catalunya), fet que es va traduir en una reducció de l'atur registrat (-14,7%), per sobre del decreixement català (-10%).

A l'Anoia, el creixement de l'any passat (3,6%) contrasta amb la davallada anual del període 2010-2013 (-2,6%). Els serveis, amb un augment del 5,1% i, en menor mesura de la indústria (1,8%) van apuntalar la recuperació, a la qual també va contribuir la construcció, amb una expansió del 2,4% (en el cicle 2010-2013 havia caigut el 18,3%). El nombre d'afiliats va créixer 5,3% (també per sobre de la mitjana catalana), mentre que l'atur es va reduir el 9,5%.

Al Berguedà, per la seva banda, també van ser els serveis (augment del 3,6%) i la indústria (2,3%) els que van marcar la recuperació ja consolidada en el període 2014-2015, que deixa enrere la caiguda del període 2010-2013 (-3,5% anual). La construcció també es va sumar a l'expansió (9,2%). Els afiliats van incrementar en el 5,2%, amb un descens de l'atur del 14,5%.

Al Solsonès, es referma el creixement 2014-2015 amb un creixement de l'1,9%, gràcies a les bones dades dels serveis (2,9%) i de la indústria (1,7%). Els afiliats a la seguretat social van incrementar el 3,2% (per sota, en aquest cas, de la mitjana catalana) amb un descens de l'atur, tanmateix, per sobre de la mitjana nacional (-11,1%).

Finalment, el Moianès, on el creixement va situar-se entre els més destacats del país (4,8%) va ser especialment la indústria (amb un augment del 6,1%), la que va impulsar el creixement. També van acompanyar els serveis (4,1%) i la construcció (3,1%), que van compensar en escreix la caiguda del primari (-10,2%). L'afiliació a la comarca va créixer el 4,1%.

Durant la presentació d'ahir, Josep Oliver va destacar, en termes generals, la millora de la confiança, de l'ocupació de la renda familiar i també, modestament, de la riquesa immobiliària ("l'ajustament ja s'ha acabat i comença la recuperació" va sentenciar Oliver), com a factors que conviden a l'optimisme. Oliver va posar èmfasi en el bon comportament de les exportacions, a nivells històrics, va recordar, que en el seu parer, indiquen que "alguna cosa estructural està canviant". En aquest sentit, el catedràtic d'economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona va insistir que les comarques centrals estan "més ben posicionades" que la resta del país per contribuir a l'increment exportador, fet que es comprova en l'anàlisi estadística, ja que la Catalunya central és el segon espai territorial amb més creixement de les exportacions, només per darrere de les Terres de l'Ebre, on el component energètic distorsiona el conjunt.

En línies generals, Oliver va pronosticar que el creixement de les comarques centrals en els propers exercicis es mantindrà per sobre del 3,5%, i va concloure que aquest territori "serà dels primers que hagin reabsorbit l'impacte de la crisi". Amb tot, el professor Oliver va ser caut quant als efectes globals de la recuperació, i va assegurar que "els estralls econòmics encara no s'han compensat i es tardarà una dècada a fer-ho". oliver va insistir en la necessitat d'incrementar la productivitat amb més innovació i amb polítiques educatives adequades a les necessitats laborals per afrontar els reptes de la globalització.