El govern rebaixa la previsió d'atur per a aquest any per sota del 17%

Aquesta dada s'inclourà en l'actualització del quadre macroeconòmic que el govern aprovarà aquest divendres al costat del projecte de pressupostos generals de l'estat del 2017. Tot i aquesta rebaixa, la taxa és «inacceptable», segons el ministre, i «queda molt per fer» perquè encara hi ha una part important d'atur de llarga durada que és «especialment difícil» de combatre. La rebaixa de l'atur s'ha produït, segons el ministre, gràcies a la reforma laboral que «ningú sensat canviaria».

El quadre inclourà també una previsió de creixement d'ocupació, mesurat amb l'enquesta de població activa (EPA), de «més de mig milió de persones en el quart trimestre enfront del mateix període del 2016. De Guindos va indicar que el quadre macroeconòmic inclourà una projecció de creixement del 2,5%, igual que en les previsions de desembre de l'any passat, una estimació «molt prudent», segons el ministre. Aquest creixement serà equilibrat, amb aportació tant de la demanda domèstica com del sector exterior, que sumarà una aportació «al voltant de quatre dècimes» i un superàvit de la balança de pagaments per compte corrent del voltant del 2%.

En matèria tributària, De Guindos va apuntar que els pressupostos inclouran «més o menys» les mesures previstes, entre les quals s'inclouen els impostos a les begudes ensucrades per 200 milions d'euros i mediambientals per 500 milions que encara no s'han posat en marxa. També va reiterar que Espanya va complir l'objectiu de dèficit públic del 4,6% el 2016 i, pel que fa a les comunitats autònomes, es va limitar a assenyalar que «gairebé» van aconseguir la seva meta.

Pel que fa al tràmit parlamentari dels pressupostos, es va mostrar «optimista» perquè «les negociacions van bé», i va recordar que «tenir pressupostos és una senyal política, no només econòmica».

De Guindos va destacar que l'economia espanyola ha recuperat el nivell de renda anterior a la crisi, però que s'emmarca en un entorn de «riscos» de proteccionisme, especialment als Estats Units i el Regne Unit. Respecte a Europa, el ministre va advocar per avançar en la coordinació de la política econòmica amb l'objectiu d'harmonitzar les divergències en la competitivitat dels països.

Quant a la possibilitat d'acordar quitances de deute a les comunitats autònomes, De Guindos va reconèixer que es tracta d'«un dels plantejaments que s'està fent» en el marc de la reforma del finançament autonòmic i va recordar que, en qualsevol cas, es tracta de deute públic i que «no es deixarà caure cap comunitat».

De Guindos va xifrar en 9.000 milions d'euros els diners retornats per les antigues caixes d'estalvis que van ser nacionalitzades als afectats per la venda de participacions preferents i per la sortida a borsa de Bankia. «S'han recuperat 9.000 milions d'euros», va dir el ministre d'Economia, per a qui, si no s'hagués dut a terme el rescat del sector financer espanyol, aquest import «no s'hagués tornat mai», ja que el «forat» de les entitats ho haurien d'haver pagat, fins i tot, els propis dipositants.

De Guindos va insistir que l'ajuda al sector financer espanyol es va sol·licitar perquè els propis clients no patissin lleves. En aquest sentit, va afegir que si no s'hagués rescatat el sector financer, la desconfiança generada en l'economia espanyola hauria estat molt més gran, i la crisi que ha patit el país, hauria estat «la gran depressió».

Pel que fa a les ajudes públiques injectades al sector (uns 40.000 milions d'euros), De Guindos ha recordat que ja s'han recuperat uns 6.000 milions d'euros, i que encara l'estat mitjançant el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), té el 65% a Bankia i BMN, de les que intentarà «treure'n el major retorn possible». Preguntat per la fusió de les dues, i la seva posterior desinversió, De Guindos va insistir que la intenció de l'estat és vendre per paquets, ja que així se n'obtindrà un major retorn. «Són bastant compatibles, complementàries i, per això, té sentit la seva unió».