25 de abril de 2018
25.04.2018

El Bages és la comarca que més puja en l'índex de competitivitat territorial

El Moianès perd cinc posicions en un any, la davallada més significativa del rànquing de la FEGP

24.04.2018 | 23:46
Vista aèria del Pla de Bages, en una imatge d´arxiu

La comarca del Bages ha escalat tres posicions en l'últim índex de competititivat territorial que publica anualment la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) i se situa així com la comarca que més puja en aquest rànquing, juntament amb el Baix Ebre. D'aquesta manera, el Bages ocupa l'onzena posició en el registre corresponent a l'any 2017, quan l'any anterior era la catorzena. La comarca se situa més a prop, doncs, de les posicions al llistat prèvies a la crisis, quan era la novena del conjunt del territori, i s'allunya de la pèrdua de competitivitat relativa que la va dur, el 2012, a figurar en 17a posició.

El Berguedà, per la seva banda, perd un lloc i se situa com la 33a comarca més competitiva del país, segons un rànquing que té en compte fins a 45 indicadors per descriure les potencialitats dels diferents territoris a l'hora de competir en una economia globalitzada. El Solsonès baixa també una posició, fins a la 13a, com ho fa l'Anoia, que se situa com a 19a comarca del territori quant a competitivitat. El Moianès, per la seva banda, cau fins a la posició 28, cinc menys de la que figurava un any abans, i experimenta així la pitjor caiguda comarcal del rànquing. La Cerdanya guanya dos llocs, fins al 27è, mentre l'Alt Urgell en perd dos i se situa 38è.

En termes generals, el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Gironès, el Baix Llobregat i el Tarragonès es mantenen com les cinc comarques més competitives de Catalunya. No hi ha canvis pel que fa a les set primeres posicions del rànquing respecte a l'informe corresponent a l'any anterior. A la part baixa hi ha la Ribera d'Ebre, el Pallars Sobirà i la Terra Alta.

El director de l'índex, David Moreno, va assegurar ahir que les zones que apareixen als primers llocs del rànquing són aquelles «on hi ha més concentració de serveis i d'infraestructures». «Les comarques més allunyades de les infraestructures són les que queden pitjor posicionades i el que fan és establir altres models alternatius de desenvolupament basats en factors endògens, com els recursos naturals», va afirmar.

El Barcelonès és per novè any consecutiu la comarca millor posicionada per «competir en un context internacional». Entre les seves fortaleses, destaca que és la zona on hi ha «més presència de titulats universitaris». A més, també «rep les inversions més importants en la xarxa viària» i acull «un millor desenvolupament dels serveis de suport a l'activitat econòmica i dels serveis TIC» que la resta de comarques.

Enguany, la segona millor posicionada, el Vallès Occidental, ha reduït la distància amb el Barcelonès. Segons Moreno, entre els punts forts del Vallès Occidental es troba la «diversificació de l'economia», «l'elevada disponibilitat de sòl» i el fet de tenir una «demanda sofisticada».

El director de l'índex va assegurar que les comarques més competitives tenen «economies d'aglomeració» i que un dels fets que els permet ser capdavanteres és la «concentració de serveis i d'infraestructures». Aquesta concentració fa que, segons Moreno, hi hagi «un milllor desenvolupament de serveis educatius, una població millor qualificada, més infraestructures de transport, tant de mercaderies com de persones, i serveis de suport a l'activitat productiva».

Moreno explica que «l'índex mesura les condicions que presenten les comarques en relació amb un model de desenvolupament basat en la internacionalització de la seva economia i en la producció de béns i serveis intensius en coneixement». En aquest sentit, matisa que el fet que algunes comarques no segueixin el model econòmic que s'analitza, basat en la internacionalització i en el coneixement, no vol dir que no aconsegueixin una «productivitat i renda elevades». Amb tot, confirma que existeix «una relació» i que les comarques que apareixen millor posicionades en l'índex presenten un nivell de renda més elevat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook