A Artés hi ha un forn de pa, Cal Ton, que aquest mes de juny celebra 150 anys i ho fa amb una salut de ferro. És una de les dues úniques fleques artesanes que hi ha al poble bagenc i la seva copropietària, Concepció Soler, explica que «ningú més fa el pa com nosaltres. No vull semblar arrogant, però és veritat». Quin és el secret, però? «No el sé pas», diu riallera, sense voler desvelar allò que ha mantingut el negoci familiar dempeus durant un segle i mig.
El que sí que assegura és que per fer un bon pa cal tenir paciència i treballar la matèria primera de forma lenta, respectuosa i curosa. «El meu pare sempre deia que 'de pa calent, no n'hi ha de dolent'. No poso en dubte que qualsevol pa acabat de fer és boníssim, però per a nosaltres és molt important la qualitat dels ingredients i del producte final», remarca Soler.
Aquesta fleca va ser fundada el 1868 per Anton Soler -d'aquí el nom de Cal Ton-, el besavi dels dos germans que se'n fan càrrec actualment, Concepció i Joan Soler. Va comprar l'edifici i va pujar el negoci des de zero, segons explica la seva besneta. Des de llavors hi han treballat quatre generacions de forners, que han aconseguit fidelitzar la clientela i ser una de les fleques més ben valorades de la comarca.
De fet, segons explica Soler, ara mateix «tenim molts clients de fora d'Artés. En venen de pobles propers, com Navarcles, Moià, Calders i Avinyó, però també de més llunyans, com Prats de Lluçanès, Vic i fins i tot Barcelona».
El procés d'elaboració dels productes de pa i brioixeria no ha canviat gaire al llarg d'aquests 150 anys a Cal Ton, segons l'actual copropietària. Sí que s'han renovat les màquines i s'ha reformat la botiga (1997), però «cada pa continua passant per les mans del forner, en aquest cas el meu germà», detalla.
Fins fa pocs anys el forn encara era de llenya. Ara utilitzen pèl·lets «perquè són més econòmics i no hi ha mai problemes d'estoc», i un forn de sola refractària, que cou per sota, imprescindible per obtenir un «bon pa de pagès». I la màquina pastadora té una peculiaritat que la fa única: el braç està fabricat de forma manual i «permet pastar la massa més lentament i amb més afecte», diu Soler. Actualment l'establiment disposa d'un obrador d'uns 40 metres quadrats, aproximadament, i d'una botiga de 30.
Pioners en productes ecològics
Quan Concepció i Joan Soler van agafar les regnes del negoci, el 1995 -en jubilar-se el seu pare, Francisco Soler-, van crear una línia ecològica. Feien pa d'espelta o de fajol, entre d'altres, tant de moda avui dia, així com magdalenes i galetes també 100% ecològiques. «Era una de les dèries del meu germà», assegura Soler. Ara moltes de les persones que ater-ren a Cal Ton ho fan atretes per aquests productes, «sobretot el jovent», però en aquell moment «ens fèiem un tip d'explicar algunes matèries primeres».
La creixent valoració que fan els consumidors d'una alimentació saludable «salva negocis com el nostre, artesanals, que prioritzen la qualitat», destaca la copropietària, que aprofita per lamentar l'altre extrem: la gent que compra pa on sigui, fins i tot a les gasolineres. «Amb els estrictes controls d'higiene i salubritat que ens fan passar a nosaltres», afegeix.
Ni la Concepció ni el seu germà tenen fills, així que no saben -«ni mai n'hem parlat»- què passarà amb el negoci familiar un cop ells es jubilin. El que sí que tenien molt clar és que volien compartir l'alegria de complir 150 anys, i van decidir celebrar-ho per Sant Joan perquè «és un dia festiu i molt simpàtic». És per això que van decorar la botiga amb uns pans fets especialment per a l'ocasió, i van oferir coca, vi bullit (dolç), cava i una bossa per al pa als clients.
